La amiga estupenda (L´amica geniale, 2011). Elena Ferrante.

La amiga estupenda (L´amica geniale, 2011)

Elena Ferrante

Editorial Lumen

Barcelona, 2012

Traducció al castellà de Celia Filipette
390 pàgines.
24,90 euros.

Un cop acabada la lectura d´aquesta novel·la, aquesta segueix amb mi durant molt temps. Feia anys que no sentia com una veu narrativa em colpia d´una forma tan absorbent, copsant, de forma continua, una veritat literària sàvia i profunda.

Ja sabeu allò de que un bon llibre més que llegir-lo, és ell el que et llegeix a tu.

I el cas es que la historia que s´ens explica està molt allunyada de la meva persona, però així i tot m´atrapa amb la seva potencia literària.

L´argument és el següent: Al Nàpols de postguerra, finals dels anys 50 del segle passat, dues noies jovenetes, Nanú i Lila, inicien una amistat que, ja a les primeres pàgines, sospitem que serà llarga i accidentada.

La narradora es la Nanú, la qual des del primer moment es mostra captivada i disminuïda davant la potent i incendiaria personalitat de la Lila. La Nanú troba amb la Lila no només una amiga sinó un complement, una versió de sí mateixa però més radical i imprevisible. 

Elena Ferrante, com a escenari d´aquesta  relació d´amistat entre les dues noies, exposa tot un gran “Tableau Vivant” social i moral d´una Itàlia del sud, terriblement ferida, molt pobra i absolutament violenta.

Cada plana de la novel·la es un tros de vida, una lliçó de literatura i la seva lectura resulta un plaer indescriptible. Prosa directa, diàfana i clara, però que conté pous insondables de sentiments, sensacions i pertorbacions. Penso que es una obra que explora l´amistat d´una forma crua, a flor de pell,  i alhora bella i emocionant.

El tram final d´aquest llibre, es com un gran riu que desemboca al mar, i el mar no es altre cosa que la boda d´una de les noies. Ferrante en aquestes darreres vint pàgines del llibre demostra un virtuosisme com poques vegades he trobat en un narrador(a). La boda final que tanca la historia es una de les peces literàries més importants que jo recordi haver llegit. Sens dubte: UNA OBRA MESTRA DE LA LITERATURA ITALIANA DEL SEGLE XXI.

(Dos precisions finals: 1) Aquest llibre enceta un tríptic napolità. Al setembre sortirà la segona part. 2) No he volgut adjuntar cap fragment del llibre per respecte a qui no l´hagi llegit, atès que els passatges més importants desvetllen moltes coses de la historia.)