ALBERT SERRA (LA NOVEL.LA, NO EL CINEASTA). Albert Forns.

Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)
Albert Forns.
Empúries ed.
2013
334 pàg.


"...deixar un llibre a mitges no sempre és sinònim de mala literatura. Els que militem en la causa de les lectures a mitges abandonem llibres bons i llibres dolents, indiferentment, sense remordiments. De vegades per tornar-hi més endavant, perquè en aquell moment aquell llibre no era per nosaltres, de vegades per no tornar-hi mai més i per malparlar-ne sempre als coneguts..."
(pàg. 20)


És divertida aquesta portada on hi ha dos noms pròpis i te l'has de mirar un parell de vegades per copsar-la sencera...

Molt influït per la "literatura del jo" del gran Vila-Matas, però potser millor dir-ne "literatura de l'altre" (aquesta fascinació per convertir-se en un personatge admirat mitjançant la seva biografia, la imatge, els seus actes...). Albert Forns presenta la seva particular assimiliació del divertit, per enigmàtic i simpàtic, director de cinema banyolí Albert Serra.


Com va explicant aquest enmirallament psicològic en l'altre, en la persona admirada i volguda. Semblant a "La transformació" de Kafka però portada als nostres dies mitjançant internet, la wikipèdia, les hemeroteques i com aquesta admiració pels ídols (també Enrique Vila-Matas, Miquel Barceló, Sophie Calle, Dalí, Andy Warhol...) és al mateix temps un ensenyament constant i a tots els nivells per convertir-se en el Serra mateix.

Postmoderna de principi a fi; investida de totes les constants de la narrativa més hipercontemporània: la fragmentació (aquest relat perfectament podria ser un blogspot), capítols curts, salts argumentals i enllaços conceptuals, la autobiografia com argument, molta ironia, reflexió sobre ella mateixa i l'argument mateix, desdoblaments de personalitat, l'estètica dels ídols, les notes a peu de pàgina...


Però molt divertida i fresca és també un retrat sobre la fama i la personalitat pública dels artistes (perquè la íntima és sempre un secret si no és explicada per ells mateixos...), el cinema i el seu procés de creació, la fauna antropològica de Banyoles (molt divertides aquestes pàgines!), la imatge dels dictadors que li agraden a Serra, les peluques i els bigotis, reflexions sobre la creació artística mateixa, la poesia i la literatura, Twitter, Google, algunes interioritats de cert món cultural barceloní...

"Per què em vull convertir en l'Albert Serra, doncs? Potser perquè és conegut? (...) Per què em vull convertir en l'Albert Serra, doncs? Per la seva mala folla? Pel desacomplexament? Per la radicalitat? Potser només vull convertir-me en l'Albert Serra per esdevenir algú, per ser simplement algú. Potser l'Albert Serra són només unes coordenades..."

(pàg.  107)