MECANO 82. Grace Morales

Mecano 82. La construcción del mayor fenómeno del pop español.
Grace Morales.
Lengua de Trapo ed.
2013.
254 pàg.

Grace Morales, periodista de La Vanguardia, ha publicat aquesta aproximació al grup Mecano, de Madrid, a principis dels 80 i des de la perifèria conceptual i estílistica de la movida va inundar el país amb les seves cançons convertint-se amb un èxit massiu a tot els nivells.

Però lluny de ser una simple biografia parcial i aburrida del grup, "Mecano 82" s'acosta més a l'assaig perquè de fet és sobretot un estudi d'aquella època (just després del 21-F, el final de la transició, la movida madrilenya, el triomf del PSOE, el mundial de futbol...), el desert cultural i social acabada la llarga dictadura per desembocar en un dels fenòmens comercials més grans que han existit (duraria més d'un dècada...) i també és molt estricte jutjant al grup (cosa que potser un/a fan del grup no li tolerarà a l'autora), tot i que passat el temps i vist el desenvolupament de les coses i l'evolució dels tres components del grup tampoc és una postura equivocada...

Per tant el què fa Grace Morales, a la vegada que ens explica la situació politíca, social i cultural de l'Espanya (i sobretot Madrid) de llavors, paral·lel als inicis del grup (José Maria Cano era el cantant en plan cantautor de l'època, Nacho Cano l'acompanyava amb una guitarra i Ana Torroja feia els cors), com els va fabricar la discogràfica (va remodelar el grup posant Ana Torroja al front i cantant. I fins i tot, per exemple, els hi van buscar el nom Mecano, que no va agradar a la cantant perquè no se l'esmentava...) doncs buscaven i necessitaven un grup que fos súpervendes; els primers singles "Hoy no me puedo levantar", "Maquillaje", "Me colé en una fiesta"... van aconseguir inmediatament ser èxits massius, van arribar els primers fans (fins llavors el grup més famós era Téquila, però ni de bon tros havien aconseguit ser tant populars) i vendes desproporcionades...
Al mateix temps es van convertir en la ira de les crítiques dels altres grups madrilenys i dels períodistes especialitzats per pijos, facilons i prefabricats.

Després ja arribaria el primer disc, el del rellotge, que confirmaria l'èxit, els faria famosos arreu del país,  que els duraria fins a mitjans dels 90' quan els deliris de grandesa dels tres components i les seves lluites d'ego els provocarien la ruptura (però tot això ja donaria per un altre llibre)...