Miguel Ángel Hernández
Anagrama ed.
2013
237 pàg.
"-Al final se trata de saber mirar.
-¿Cómo? -pregunté."
En aquesta novel·la, l'autor murcià Miquel Ángel Hernández, crític d'art i professor universitari, explica la història de Marcos, un aplicat estudiant d'història de l'art però bastant asocial durant els seus últims mesos de carrera i que coincideixen amb l'arribada a la ciutat de provincies on estudia, d'un famós artista d'obra controvertida i discutible que coincideix amb un principi d'enamorament d'una professora seva que és la que el posa en contacte amb aquest artista.
La història és una novel·la d'iniciació a la vida i al mateix temps d'iniciació a l'art més extrem per part del noi, cosa que l'obliga a fer-se preguntes sobre ell mateix i sobre aquest art bassat en les relacions socials i de poder.
Tot i que segurament el relat derrapa una mica en el cantó emocional (crec que li faltarien algunes pàgines en la relació alumne-professora i també en l'alumne-amiga...) però l'autor molt intel·ligentment converteix aquesta mancança en una anècdota en el final meta que li dóna a la història...
Al mateix temps és molt compacte en les pàgines on es comenta i es parla d'art. (Els artistes i l'art contemporani com a tema quasi sempre funciona bé a les novel·les perquè té aquest caracter misteriós, indefinible, sorprenent i enigmàtic que els fa abordables des de molts punts de vista).
Té un to especial, enganxa bastant i si et descuides es llegeix d'una tirada.
Gràcies per l'avís, Toni, em sembla que el tema de "mirar" serà el protagoniste de les meues lectures estiuenques...
ResponEliminaToni, com que no tinc memòria, no recordava que l'haguéssis ressenyat, estic molt d'acord amb tot el què hi dius, i també trobo que la part més fluixa és la relació amb l'amiga, la de la profe no em grinyola tant i com a personatge el trobo molt més interessant.
ResponEliminaTot plegat un còctel artístic i humà que m'ha deixat molt bon gust i a l'espera de la propera novel·la de l'autor, que pel què sé sortirà aviat i també tindrà l'art com a tema de fons.
Gràcies Toni!!