Will Schwalbe
El club de lectura del final de la teva vida
Traducció de Maria Gené Gil
Ara Llibres, maig 2013
307 pàgines
Quan em ve més d'una recomanació del mateix llibre de persones amb les que connecto literàriament, acostumo a córrer a la llibreria a buscar el títol que ja balla pel meu cap, aquest va ser un d'aquests, ja feia uns quants dies que el tenia però vaig decidir esperar les vacances per poder-lo fruir al màxim, i no em vaig equivocar, és un dels llibres més bonics que he llegit darrerament, ja des de la primera pàgina i fins a la darrera, d'aquells que acabes i tornaries a començar sense pensar-ho dues vegades. (L'he acabat avui mateix per tant, l'entrada està feta sense deixar reposar, però és que no me n'he pogut estar)
L'autor explica els darrers dos anys de la vida de la seva mare malalata d'un càncer de pàncrees, la mare resulta ser una dona extraordinària, nascuda per escoltar i ajudar a la gent (i que fa coses molt grans), que juntament amb el seu marit ha inculcat als seus tres fills la passió pels llibres i per la lectura. Mare i fill decideixen convertir les sessions de quimio en un club de lectura particular, que ens permet conèixer la vida de la Mary Anne, la seva capacitat lluitadora, la seva empatia, la seva ideologia, la seva consciència social i també l'espiritual. Cada capítol té un llibre de referència però camuflats per dintre n'hi ha més de manera que és un catàleg de llibres que els ajuda a entendre el món i sobretot a acceptar la malaltia, sense deixar de lluitar-hi fins al final, i servei d'excusa a l'autor/fill per desgranar el final de trajecte de la seva mare, l'estreta relació familiar, la passió pels amics i per la gent més castigada. Amb una filosofia vital d'allò més optimista, i un concepte de l'home "rousseaunià" (l'home és bo per naturalesa).
Comencen el club de lectura amb "En lloc segur" de Wallace Stegner, esmenten "Los detectives salvajes" de Bolaño, Kaled Hosseini, fan un repàs a les lectures infantils d'ambdós, "El Hòbbit", Roald Dhal, "Una lectora poc corrent" d'Alan Bennett, TS Eliot, Somerset Maugham, Patricia Highsmith, "Olive Kitteridge" d'Eliszabeth Strout, "Suite francesa" d'Irène Némirovsky, "L'elegància de l'eriçó" de Muriel Barbery , "Brooklyn" de Colm Toibin, "Els homes que no estimaven les dones" de Stieg Larsson, "Massa felicitat" d'Alice Munro...
Aquests són els que tenen traducció, però hi ha un catàleg sencer de llibres que encara no s'han traduït, la traductora ha fet una feina excel·lent indicant (amb un tipus de lletra diferent) quins llibres no han estat traduïts, (jo si fos editora ho tindria claríssim, agafaria tots els títols i els publicaria).
Vaja, un llibre que us recomano molt!!! de molt alta sensibilitat i farcit de lectures!!!
A la cistella!!!!
ResponElimina(I pel què expliques del tò i tal, crec que a la meva mare també li agradarà!)
Miu, gràcies per l'entrada!!
(A mi l'argument em fa pensar una mica en aquell "Cineclub" però que era un pare que educava al fill mitjançant pel·lícules...)
A la teva mare li encantarà!!! el de cineclub no l'he llegit però segur que tens raó!
EliminaAnna
ResponEliminaUltimament la meva mare em demana llibres...
(I és curiós perquè jo no la recordo llegint mai i conforme s'ha anat fent gran, que cada cop si veu menys ara llegeix bastant...
I ho fa amb una lupa perquè no hi veu gaire... Però diu que li agrada molt llegir!
:-)))
doncs estaria bé que la convidessis a fer una entrada com aquella que ens va regalar la teva companya...
ResponEliminai després una altra amb la teva nena...
icr adverteix:
ResponElimina- potent efecte de contagi (de l'estil de les cireres: vols llegir llibres que saps fins i tot que no han estat traduïts)
- parla de la mort sense les dosis d'analgèsia dels llibres d'auto-ajuda
- hi ha punts finals de capítol als quals arribes i un nus fort t'estreny llavors la gola
(jo pensava estar millor preparat per a afrontar aquest tipus de mort )