Fantasmas de la China y el Japón
Traducció al castellà: Álvaro Armando Vasseur
Espuela de Plata, Sevilla, MMXI
Cinc contes de fantasmes xinesos. Gairebé dues dotzenes de contes, més curts, de fantasmes japonesos.
Traducció: algunes de les pàgines traduïdes són una joia: una delícia que es recrea en totes les papil·les (les salades, les dolces, les àcides i les amargues).
-¡Oh tú, Genio del Fuego, óyeme, escúchame, ayúdame! ¿Cómo podré yo, mísero de mí, incapaz de infundir un alma viviente a la arcilla, cómo podré dar a esta materia muerta la apariencia de la carne que se estremece al murmullo de una palabra, que se conmueve bajo la tortura de un pensamiento?
Una campana canta amb la veu d'una nena, una planta acudeix en auxili d'una vigília protectora, ànima clara i petó-deliciós conjuguen el verb estimar entre plantes misterioses, una aranya del cel procura la recompensa d'un fill lliurat, un emperador ordena un sacrifici al millor ceramista de l'imperi...
Els fantasmes de Japó són més diminuts, més concrets: un salze, un reflex en una tassa de te, el cap d'un decapitat, el fantasma d'un viu, un fantasma sense cara, un nen que recorda la seva vida anterior...
Un títol que promet. Un llibre que compleix.
ohhh una altra joieta oriental!!
ResponEliminagràcies cavaliere!
El títol promet, i la vida del seu autor, que es va canviar al nom pel de Yakumo Koizumi després de nacionalitzar-se japonès, sembla sortida d'una novel·la.
ResponEliminaés cert, Síc, dels aventurers del XIX...
Elimina