14 | Jean Echenoz

14
Jean Echenoz
Traducció al català d'Anna Casassas
Raig verd editorial, 2013

Com ja vaig dir, em va eixir al pas l'Echenoz per mitjà del seu petit-gran llibre Ravel. Em va seduir i vaig retrocedir en el temps per a llegir Al piano, i a partir d'ací, he esperat amb ànsia cada nova publicació d'aquest autor, i en aquest bloc hem comentat Correr i Relámpagos, i el Toni ens l'ha trobat dins d'El juego del otro.

Ara Echenoz ens porta a la Gran Guerra (la del 14). Aquella "òpera sòrdida i pestilent", com diu, duu al front cinc jóvens coneguts de la mateixa zona. Una jove hereva espera la tornada de dos d'ells...
Per favor, no llegiu cap més ressenya que desvetlle l'argument!

Sisplau, llegiu que aquesta petita novel·la (en aquesta edició123 pàgines però amb molts trossos en blanc) és una obra mestra, que Echenoz és un magnífic i potent escriptor, que escriu amb una prosa elegant i senzilla, que no utilitza els habituals escarafalls melodramàtics ni es delecta en la morbositat, que tot hi és fluid...

De vegades, ben poques, sembla que s'abandona a les descripcions terribles: "L'Única opció és aferrar-se al fusell, al ganivet que, amb el metall rovellat, deslluït, enfosquit pels gasos, ja quasi no brilla sota l'esclat fred dels coets il·luminadors, en l'aire empudegat pels cavalls descompostos, la putrefacció dels homes caiguts i, entre els que encara s'aguanten més o menys drets al fang, la pudor de pixat i de merda i de suor, de brutícia de vomitat, per no parlar dels efluvis de ranci, de florit i de vell, tot i que en principi el front és a l'aire lliure. Però no: fa pudor de tancat fins i tot cadascú, per fora i per dins, darrere els laberints de filferro espinós que aguanten, enganxats, cadàvers en descomposició, desarticulats...". Potser uns dels fragments més durs, però de seguida, canvia el to i ens allunya de l'horror: "Tenint en compte que tot això ja ha estat descrit mil vegades, potser no val la pena entretenir-se més en aquesta òpera sòrdida i pudent."

Molt bona la traducció de L'Anna Casassas.

Resumint per a les amigues i amics: Una joieta!