¿Quién me defenderá de tu belleza?.- Stendhal

Henri Beyle Stendhal

¿QUIÉN ME DEFENDERÁ  

DE TU BELLEZA?

Traducció al castellà: Juan Antonio González Iglesias

Epileg: Luis Antonio de Villena
Pre-Textos, 2007

Recomanat per la meva llibreria de capçalera (leo llibreria), i compulsament adquirit pel seu títol adhesiu (se't pega a les mans en sentir-lo).

La meva llibretera sosté que Stendhal es despulla en ell: definitivament demostra, explica, confessa el perquè de la seva actitud cap a les dones. Discutible, però.

La presentació del llibre, el prefaci, triplica l'extensió de la novel·la. El nombre de pàgines exactament, prefaci 21 - faci 7. Interessant, no obstant això, l'explicació de l'època, de l'amor d'Stendhal pels jocs de paraules, l'explicació del moment creatiu que situa l'autor en circumstàncies vitals similars (realment només un poc semblants) a les del gran Buonarroti i en el mateix espai físic (un palau romà desgraciadament avui ocupat per una via romana, o alguna cosa així).

El text, una ocurrència; cridanera pels seus prominents personatges, per la morbositat de la peripècia ("cincuentón" llarg s'enamora de "veinteañero opulento", que no menysprea el compliment del pintor del papa), per l'escàndol que promet, pel guarniment de bellesa i drama amb que pot oferir-se... Promesa, no obstant això, solament promesa.

S'acompanya el text d'un pla del mateix Stendhal que avança el desenvolupament de la novel·la, fins i tot se suggereix que pot ser una oferta-petició de col·laboració a un altre insigne escriptor del moment... Promeses de nou. Parole.

Encara és curt l'opuscle. Demani's a un poeta de tradició barroca el desenvolupament del pla proposat per Stendhal. I, si de cas, un postfaci que ens ajudi a aconseguir les 75 pàgines, al menys. Amb prudència, no sobrepassa, amb l'epíleg, l'extensió del seu "-leg". Tampoc no s'atreveix amb el postfaci. I l'hi ho agraïm.

Pre-textos. Una edició preciosa. Una portada dolça, de tacte acanalat, per a un paper ivori deliciós. Un bonic llibre per un instint de "salsa rosa" que no esperava. Les rimes de Buonarroti no necessiten d'aquests llots per encimbellar-se. No precisen d'acusacions (homòfobes a la fi) de falta de virilitat de ningú. L'amor, que jo sàpiga, està per sobre de naixement i de vicis, de genètica i de morals, de capellans i de jutges.

Quan s'acaba un salm, en els cors de frares i canonges, es diu "diguen glòria i passen fulla". I a una altra cosa.