TODAS LAS HISTORIAS DE AMOR SON HISTORIAS DE FANTASMAS. D. T. Max

Todas las historias de amor son historias de fantasmas
D. T. Max
Debate ed.
2013
398 pàgs.
Trad. de María Serrano


El periodista D. T. Max explica (i es llegeix com si fos una novel·la) la vida de Foster Wallace des que era un estudiant súperdotat amb excel·lentíssimes notes fins al final, ja com un autor consagrat però al mateix temps atormentat i deprimit.

David Foster Wallace va acabar amb la seva vida el 2008.

Deixava una obra compacta i densa que va definia el món americà que l'envoltava, tota la brillantor i els malsons, amb sentit de culpa i exhuberància formal. Alhora, la manera com va viure (i morir), els nous plantejaments del seu treball i la magnitud d'aquest, l'han convertit en un mite i, d'aquí la necessitat de tenir un relat de la seva vida.

Aquesta biografia és l'exemple de com són de fràgils les vides dels creadors genials. L'enorme pressió interior amb què viuen i creen el seu art; la complexitat dels processos creatius que desenvolupen.

David Foster Wallace, fill de filòsof i d'una lingüista, va viure i créixer en un entorn propici per les lletres i les idees. A la universitat el seu destí ja anunciava un prodigi en camí, però de seguida alguna cosa es va trencar dintre seu.
Tota la seva vida va alternar la producció de les seves obres (totes indispensables!!!): "La escoba del sistema", "La broma infinita", "El rey pálido"; els seus reculls de relats: "La niña del pelo raro", "Entrevistas breves con hombres repulsivos", "Extinción" o fins i tot també amb els seus reculls d'artícles per revistes i setmanaris: "Algo supuestamente divertido que no volveré a hacer", "Hablemos de langostas"... Amb els seus problemes emocionals i depressius.

L'(auto)pressió de crear una obra original, única i potent. De qualitat i que expliqués el moment que estava vivint. La necessitat de deixar una obra decisiva per la posteritat però que fos necessària en el moment de publicar-se, va ser el motor i el motiu del seu treball però també va ser una càrrega massa forta per ell.

"... discernir entre dar importancia al lector y dar importancia a importarle al lector."

En tot cas aquesta obra, per separat o junta, perdurarà com prodigi conceptual i formal... En les novel·les no hi havia, per exemple, la necessitat del presentació-nus-desenllaç, la fragmentació, el gran nombre de veus narratives, l'ús genial de les notes a peu de pàgina, frases llargues com un paràgraf...
És com si per definir aquest món excessiu que estem vivint fos necessari un estil maximalista i barroc.

"La ficción trata de en qué consiste ser un puto ser humano."
D. F. W.

Aquesta biografia de D. T. Max té el valor quasi sempre d'explicar-nos tot això en primera persona perquè ha pogut disposar de moltes de la gran quantitat de cartes i notes que Foster Wallace va escriure a coneguts, familiars i amics (entre d'altres Jonathan Franzen i Don DeLillo...) i on s'anava explicant en tot moment...
Tampoc és molt detallista en el dia dia de l'autor biografiat i així no fa la lectura carregosa i sobretot no és exhibicionista ni excesivament reality en els mals moments; cosa que s'agraeix també.