Mauro Corona
La casa dei sette ponti
Feltrinelli, 2012
"Bentornato tra i vivi, amico"
Aquesta és
una entrada ben bé de no rendició... els darrers que he llegit encara no els han publicat i per tant encara no en puc parlar i menys fer una ressenya, però espero
poder-les fer dels dos ben aviat, un és juvenil però també mereix un lloc a cals
orfes.
No volia fer
l’entrada d’aquesta novel·la, perquè l’he llegit en italià i de moment crec que
no està traduïda ni al català ni al castellà, però com que sembla que es tracta
de no rendir-nos al final m’he decidit a fer-la. Avisar-vos que tinc un italià
d’allò més pobre, però que com que m’agrada moltíssim procuro llegir algun llibre de tant en tant i
entre la il·lusió i el diccionari crec entendre-ho pràcticament tot, però evidentment
segur que se m’ha escapat algun matís...
El protagonista
un empresari, “emprenedor, intransigent i intel·ligent” ell mateix es descriu
així, sempre fred i calculador,
orgullós, nerviós i ple de preocupacions, condueix sovint per una petita carretera
de muntanya per anar a trobar-se amb els amics de tota la vida, els únics que li fan posar en crisi la seva manera d’enfocar la vida, davant dels
quals dubta fins i tot de la seva intel·ligència quan valora la tranquil·litat
amb la que viuen.
En un revolt d’aquesta petita carretera hi ha una casa coberta amb una tela de tots colors i unes xemeneies que sempre fumegen. La casa
sempre crida l’atenció de l’empresari, però no hi veu mai ningú, fins un dia
que decideix aturar-s’hi i conèixer els seus habitants. Són una parella de
vuitanta anys, que viuen en unes condicions d’extrema senzillesa, però que no el deixen entrar a la casa sense abans creuar els set ponts que l’envolten, això sí ho
ha de fer caminant per descobrir el veritable sentit de passar-los, que no us explicaré per si mai cau el llibre a
les vostres mans.
És una
novel·la curteta, sobre el sentit de la vida i les conseqüències dels nostres
actes, que té una mica d’ aire de rondalla, amb moralitat (moraleja) inclosa. I on el paisatge, la carretera i sobretot la
casa esdevenen personatges quasi tan importants com l’empresari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada