dijous, 31 d’octubre del 2013

La casa dei sette ponti - Mauro Corona


Mauro Corona
La casa dei sette ponti
Feltrinelli, 2012

"Bentornato tra i vivi, amico"


Aquesta és una entrada ben bé de no rendició... els darrers que he llegit encara no els han publicat i per tant encara no en puc parlar i menys fer una ressenya, però espero poder-les fer dels dos ben aviat, un és juvenil però també mereix un lloc a cals orfes.

No volia fer l’entrada d’aquesta novel·la, perquè l’he llegit en italià i de moment crec que no està traduïda ni al català ni al castellà, però com que sembla que es tracta de no rendir-nos al final m’he decidit a fer-la. Avisar-vos que tinc un italià d’allò més pobre, però que com que m’agrada moltíssim procuro llegir algun llibre de tant en tant i entre la il·lusió i el diccionari crec entendre-ho pràcticament tot, però evidentment segur que se m’ha escapat algun matís...

El protagonista un empresari, “emprenedor, intransigent i intel·ligent” ell mateix es descriu així,  sempre fred i calculador, orgullós, nerviós i ple de preocupacions, condueix sovint per una petita carretera de muntanya per anar a trobar-se amb els amics de tota la vida, els únics que li fan posar en crisi la seva manera d’enfocar la vida, davant dels quals dubta fins i tot de la seva intel·ligència quan valora la tranquil·litat amb la que viuen.

En un revolt d’aquesta petita carretera hi ha una casa coberta amb una tela de  tots colors  i unes xemeneies que sempre fumegen. La casa sempre crida l’atenció de l’empresari, però no hi veu mai ningú, fins un dia que decideix aturar-s’hi i conèixer els seus habitants. Són una parella de vuitanta anys, que viuen en unes condicions d’extrema senzillesa,  però que no el deixen entrar a la casa sense abans creuar els set ponts que l’envolten, això sí ho ha de fer caminant per descobrir el veritable sentit de passar-los,  que no us explicaré per si mai cau el llibre a les vostres mans.


És una novel·la curteta, sobre el sentit de la vida i les conseqüències dels nostres actes, que té una mica d’ aire de rondalla, amb moralitat (moraleja)  inclosa.  I on el paisatge, la carretera i sobretot la casa esdevenen personatges quasi tan importants com l’empresari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada