TOCANT A MÀ és de les proses més significatives del poeta FOIX
"Tots sabíem on era la paret...."
" Molts de matins, quan s´ha fet de dia i és tot clar, hi anàvem a mirar els dibuixos, les guixades i els emmangraments que la decoraven. Hi veiem sols ploraires i llunes solitàries...."
J.V.FOIX- L´Estrella d´en Perris "Diuen que la filla de l´esclopaire, gollut i amb poca feina, és boja, i la gent en fuig quan hi topa. Riu, envermellida i escabellada, del matí al vespre. Riu, cansada de tant riure, i dibuixa signes estranys a les parets, que jo crec evocatius. Riu, a primera hora, quan fa ganyotes als mecànics dels cotxes de línia; riu quan..."
Amb un lema com aquest i un disseny tan fantàstic, rendir-se hauria d'estar prohibit...
ResponEliminaM'encaaaaanta!!!!
ResponEliminaÀnim a totes i a tots. No defalliu i endavant.
ResponEliminaTots sabíem on era la paret, però
ResponEliminaignoràvem què hi havia darrere.
J.V.Foix, Tocant a mà
Gràcies anònim, no t'aturis...
Eliminajo de moment t'he manllevat el poema per a usos particulars.
Gràcies!
De vegades les parets se les crea un mateix amb actituds i pors sovint absurdes.
EliminaCert, l'anonimat, no deixa de ser una paret on amagar-nos darrera...
EliminaEm plau, d´atzar, d´errar per les muralles
EliminaDel temps antic i, a l´acost de la fosca
...........................................
I el pintar extrem d´avui! Càndid rampell:
M´exalta el nou i m´enamora el vell.
J.V.Foix. Sol, i de dol.
Imma C.
TOCANT A MÀ és de les proses més significatives del poeta FOIX
ResponElimina"Tots sabíem on era la paret...."
" Molts de matins, quan s´ha fet de dia i és tot clar, hi anàvem a mirar els dibuixos, les guixades i els emmangraments que la decoraven. Hi veiem sols ploraires i llunes solitàries...."
Imma C.
Gràcies Imma, les teves poètiques aportacions sempre ens il·luminen!!!
EliminaJ.V.FOIX- L´Estrella d´en Perris
ResponElimina"Diuen que la filla de l´esclopaire, gollut i amb poca feina, és boja, i la gent en fuig quan hi topa. Riu, envermellida i escabellada, del matí al vespre. Riu, cansada de tant riure, i dibuixa signes estranys a les parets, que jo crec evocatius. Riu, a primera hora, quan fa ganyotes als mecànics dels cotxes de línia; riu quan..."
I.