Valeria Luiselli
Los ingrávidos
Sexto piso, 2011
Els editors diuen això.
Primeres planes.
Una empleada d'una editorial que reescriu el passat i es perd en el seu present.
Uns escriptors que escriuen el seu present i perden el seu futur.
Una Nova York en el 29 preocupat per un arbret mort en el seu test.
Un fill mitjà, filòsof 'avant la lettre'...
Dues veus, molta literatura...
Dues vides, molts fantasmes...
Gent que recorda el futur...
Gent que s'inventa el passat...
Gent que desmunta el present...
Una editorial mexicana que està fent coses grans 'acá'.
Aquest, un gran llibre.
mmmmmm...cavaliere..això ve molt de gust!!!
ResponEliminaEm pregunto si Valeria Luiselli no serà el fantasma d'algú més madur que potser viu en una altra dimensió plena de records del passat i del futur. Els paràgrafs de "los ingrávidos" no es poden engolir sense mastegar profundament, com plats d'una cuina ancestral desconeguda plens de condiments que costa descobrir, com si diversos cuiners hi haguessin anat posant imaginació. Quan has acabat i encara tens els sabors al paladar saps que era bo, però no en podries explicar els gustos. Com pot sortir tot i tant de la ment de la innocent joveneta que ens mira de reüll a la contraportada?
ResponElimina