diumenge, 27 d’octubre del 2013


11 comentaris:

  1. Amb un lema com aquest i un disseny tan fantàstic, rendir-se hauria d'estar prohibit...

    ResponElimina
  2. Ànim a totes i a tots. No defalliu i endavant.

    ResponElimina
  3. Tots sabíem on era la paret, però
    ignoràvem què hi havia darrere.

    J.V.Foix, Tocant a mà

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies anònim, no t'aturis...

      jo de moment t'he manllevat el poema per a usos particulars.

      Gràcies!

      Elimina
    2. De vegades les parets se les crea un mateix amb actituds i pors sovint absurdes.

      Elimina
    3. Cert, l'anonimat, no deixa de ser una paret on amagar-nos darrera...

      Elimina
    4. Em plau, d´atzar, d´errar per les muralles

      Del temps antic i, a l´acost de la fosca

      ...........................................

      I el pintar extrem d´avui! Càndid rampell:

      M´exalta el nou i m´enamora el vell.

      J.V.Foix. Sol, i de dol.

      Imma C.

      Elimina
  4. TOCANT A MÀ és de les proses més significatives del poeta FOIX

    "Tots sabíem on era la paret...."

    " Molts de matins, quan s´ha fet de dia i és tot clar, hi anàvem a mirar els dibuixos, les guixades i els emmangraments que la decoraven. Hi veiem sols ploraires i llunes solitàries...."

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Imma, les teves poètiques aportacions sempre ens il·luminen!!!

      Elimina
  5. J.V.FOIX- L´Estrella d´en Perris
    "Diuen que la filla de l´esclopaire, gollut i amb poca feina, és boja, i la gent en fuig quan hi topa. Riu, envermellida i escabellada, del matí al vespre. Riu, cansada de tant riure, i dibuixa signes estranys a les parets, que jo crec evocatius. Riu, a primera hora, quan fa ganyotes als mecànics dels cotxes de línia; riu quan..."

    I.

    ResponElimina