dilluns, 28 d’abril de 2014

La vida al davant | Romain Gary (Émile Ajar)

La vida al davant
Romain Gary (Émile Ajar)
Traducció de Jordi Martín Lloret
2a. edició, febrer 2014
Angle Editorial


No us deixeu enganyar pel títol.
Potser tenir tota la vida al davant (clar, segons quina vida) no és una cosa desitjable. M'explicaré: Unes bones amigues em van regalar aquest meravellós llibre pel meu aniversari (sempre una data no acceptada de bon grat). Em vaig aconformar amb aquest títol tan suggeridor: Encara tenia la vida al davant.
I, clar, és això el que li diuen al petit protagonista d'aquesta història: "Tens tota la vida per davant". Però ell veu tots els personatges que l'envolten els quals han perdut l'alegria, la salut... la felicitat!, i es pregunta si això és una bona cosa.

La novel·la està ambientada als anys 70 al barri parisenc de Belleville (immigració, prostitució, drogadicció..., i els protagonistes són la senyora Rosa, una exprostituta jueva, gran i malalta, que regenta una casa d'acollida de «fills de putes», prostitutes que tenen fills i no volen que els serveis socials se'ls furten, i en Momo, un xiquet àrab, molt sensible, que s'estima molt la seua cuidadora.
A aquests protagonistes els segueixen una bona colla de personatges ben singulars: la prostituta transsexual ex campiona de boxa, drogadictes, prostitutes, una tribu d'africans amics del senyor Waloumba, el vell Hamil que educa el nostre petit Momo en l'islamisme, el doctor Katz, també jueu...

...i la veu del narrador, el nostre petit Momo!, per a mi, el millor de la novel·la. A banda d'anar contant-nos la seua història i la dels personatges que l'acompanyen, ens fa comentaris sobre què comprén i què no de tot el que l'envolta. Usa paraules que no entén el significat de les quals, expressions que sent utilitzar els majors, paraules incorrectes, d'inventades... de vegades amb humor, sempre amb una sensibilitat aclaparadora. I tot i voler ser un escriptor com Victor Hug i arribar a escriure "Els Miserables"...
Tota la sordidesa de les històries és compensada per aquesta mirada tan tendra i plena d'amor.

L'única cosa que ens pot salvar: l'estima pels altres.
Un plaer per als sentits, encara que el cor et plore per dintre!

3 comentaris:

  1. Absolutament d'acord amb la ressenya elPac, és un llibre deliciós!!!

    ResponElimina
  2. Vaig veure l'obra de teatre i em va impressionar el desencant que transmet. Al contrari que a la novel·la, el personatge central de l'obra és la senyora Rosa, i el petit Momo (que no és tan petit) li fa de contrapunt com a representant generacional dels que ja comencen a hissar la bandera dels perdedors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una de les coses que més m'han impressionat del llibre: aquesta manera lenta però implacable que té Momo d'anar interrogant-se i descobrint tota la misèria que hi ha al voltant i la que l'espera.

      Elimina