Primerament, la sorpresa:
La rubia de ojos negros
Benjamin Black (pseudònim de John Banville)
Traducció al castellà de Nuria Barrios
Alfaguara, 2014
La rossa d'ulls negres
Benjamin Black
Traducció al català d'Eduard Castanyo
Bromera edicions, 2014
(Nota: Tinc molt clar que una llengua minoritària com és la nostra té totes les de perdre davant altres llengües com l'anglès i, fins i tot, el castellà. Quant a l'edició d'un mateix llibre, en català o en castellà, les diferències han de ser ben grans en els costos, i a més a més en un país com el nostre on la majoria de la població ha estat alfabetitzada i llegeix principalment en espanyol. I, clar, a l'hora de triar una opció, la més còmoda ja sabem quina és. Això ho tinc assumit i sempre he pensat que si volíem alguna cosa de "diferent", l'havíem de pagar... però fins a un punt.
Tota aquesta reflexió és per "La rossa d'ulls negres" de Bromera, que ha eixit alhora que Alfaguara treia "La rubia de ojos negros". És més cara l'edició de Bromera? Sí, però... amb una lletra incòmoda que has de llegir amb lupa. Amb dolor de cor, he hagut de decidir-me per primera volta a comprar l'edició en castellà.)
Per què sorpresa? En les anteriors novel·les negres que l'irlandès John Banville firma com a Benjamin Black, el seu protagonista és el doctor Quirque. En aquesta, el protagonista és el mític personatge de les novel·les de Raymond Chandler, Philip Marlowe. I han estat els hereus de R. Chandler qui han demanat a Banville que torne a reviure el personatge.
El Marlowe de Banville potser no és tan dur com l'original, però l'amor que destil·la durant tota la novel·la el fa més humà i proper.
El resultat de tot plegat em sembla sorprenent i, sobretot, escrit de manera impecable (qui ha llegit Chandler jutjarà).
Una meravella.
Una meravella.
Després, la decepció:
John Connolly
Traducció al castellà de Carlos Milla Soler
Tusquets, 2013
Sabeu, si heu tingut la paciència de llegir les meues ressenyes sobre Connolly, que m'agraden molt les seues novel·les i no puc ser imparcial. A més, després de deixar-me fred amb la lectura d'aquest recull de contes, he llegit crítiques elogioses. Però, no, aquesta vegada no hi estic d'acord.
Nocturnos és un recull de contes de terror. Uns contes que tenia escrits fa més d'una dècada: la ràdio BBC li va encomanar que escriguera històries per a ser llegides.
L'element sobrenatural que planeja per tots els seus llibres, ací és el principal component. Ha fet contes "a l'estil" de R. Bradbury, de S. King, de M. R. James..., de vampirs, dimonis, malalties infeccioses... i algun de novel·la gòtica.
N'esperaré la pròxima novel·la.
Gràcies elPac! m'han agafat moltes ganes de tornar a seguir les aventures de Philip Marlowe! i els contes de terror els deixarem per quan torni a tenir 15 anys!
ResponEliminaHe llegit aquesta novel·la amb delectació: m'agrada molt en Banville/Black i crec que Chandler és no només un dels grans de la novel·la negra, sinó un gran escriptor i punt. A més, era un exercici arriscat, repensar i tornar a la vida un personantge tan marcat i conegut com en Marlowe. Crec que se n'ha ensortit de manera brillant. I potser la trama s'entèn més bé que les de l'original. D'aquest Connolly (hi ha l'altre, l'americà), no he llegit res. Gràcies el Pac!!
ResponEliminarafa m.
Dóna la casualitat que aquest Connolly també és irlandès. El que passa és que quasi sempre els escenaris de les seues històries és USA.
Elimina