En cuerpo y en lo otro
David Foster Wallace
Mondadori ed.
2013
299 pag.
Traducció de Javier Calvo
Pocs anys després de la seva mort, va arribar un recull pòstum d'artícles per revistes, que Foster Wallace havia anat publicant en diferents moments de la seva vida.
Hi ha artícles molt diversos. De tennis (una comparativa entre Roger Federer i Rafa Nadal, al Open USA), un de final dels 80' dedicat als escriptors joves americans; Terminator 2 o un altre sobre els poemes en prosa; Borges, l'ambient al Open USA, paraules angleses...
Aquest volum demostra, un cop més, la diversitat d'interessos que ocupava la intel·ligència i la narrativa d'aquest autor; l'erudició i agudesa en tots els temes però sobretot la manera com ho explicava: sempre aquest barroquisme pop banyat amb humor. I com sensa por afrontava qualsevol tema.
David Foster Wallace és un autor indispensable però segurament aquest no és el seu millor recull d'artícles (no perdre's "Hablemos de langostas" o "Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer"...) tot i que també et permet veure aquests rampells de genialitat que el fa únic i diferent tots els altres escriptors.
"¿Hipérbole? es importante recordar que la mayor parte de lo que dan por televisión no es solo entretenimiento: también son relatos. Y es tan cierto que ya resulta trillado decir que los seres humanos somos animales narrativos: toda cultura se acepta a ella misma en tanto que cultura por medio de una historia, ya sea mitopoética o político-económica; toda persona completa entiende la época en que le ha tocado vivir como una serie organizada y narrable de acontecimientos y cambios que, por lo menos, tienen un inicio y una parte intermedia. Necesitamos relatos de la misma forma en que necesitamos el espacio-tiempo; es algo que nos viene de fábrica."
Gràcies Toni, bona ressenya... encara no m'he estrenat mai amb el David Foster Wallace, malgrat només m'arriben coses bones... caurà!
ResponElimina