ENS VEUREM ALLÀ DALT. Pierre Lemaitre

Ens veurem allà dalt
Pierre Lemaitre
Bromera ed.
2014
474 pàg.
Traducció d'Albert Pejó

Tot i que es va vendre com una novel·la sobre la Primera Guerra Mundial, ara, un cop llegida, crec que seria millor dir que és una novel·la post-Primera Guerra Mundial, perquè a la pràctica, de guerra, només n'hi ha al primer capítol.
Llavors tot el relat és conseqüència del fet que s'hi narra, que a més és bastant esfereïdor i un relat de la postguerra a França.

Dos joves soldats, en un dels últims combats de la gran guerra, resulten greument ferits, de diferent manera però amb gravetat.
Acabat el conflicte bèlic, i en certa manera recuperats, ideen un pla que els permetrà enganyar als dirigents d'un país que encara està conmocionat pels resultats de la guerra però sobretot pel gran nombre de baixes que els hi va ocasionar.

Alguna cosa té aquesta novel·la, i suposo que per això van donar-li el Premi Gouncort, que cada dia tenia ganes d'arribar a casa per posar-me a llegir. Llavors segurament és un argument que no és molt sorprenent, però que es va lligant i encaixant i aconsegueix amb els recursos que té mantenir al lector enganxat al llibre, atent a la història i patint pels dos protagonistes (antològics tots), innocents enfront el món, però també inconscients i, alhora, valents.

Bo, bo!!

Degut al èxit i repercusió de "Ens veurem allà dalt", recentment s'ha editat un altre títol de Pierre Lemaitre.