Blitz - David Trueba

        

Blitz

David Trueba

Ed. Anagrama, febrer 2015

166 pàgines

Blitz en alemany vol dir llamp! 

Blitz és un títol que se m'ha escolat sense voler, he evitat escoltar-ne les crítiques perquè no me'l volia comprar, perquè en tinc una pila per llegir i alguns per ressenyar, perquè volia tenir suficient força de voluntat per no caure-hi, però avui he entrat a la llibreria a buscar una altra cosa (no per mi) i l'he vist a l'aparador i com un llamp l'he agafat, l'he pagat i he marxat. I me l'he llegit entre la tarda i el vespre... com un llamp, com un blitz, i l'he acabat amb una sensació de benestar i malgrat el compromís que tinc  amb mi mateixa de no fer ressenyes fins que estigui la lectura païda, he tingut la necessitat de fer-la com un llamp.

És la novel·la que necessitava avui, aquesta setmana, aquests dies, una novel·la sobre la soledat, sobre l'afrontar situacions noves, sobre el tirar endavant. Escrita en una primera persona masculina, amb un protagonista de 30 anys i per tant amb el que no hauria de sentir-me a priori identificada, malgrat això m'hi he sentit, quan diu que no li agrada trucar els timbres, ni que soni el seu mòbil, que imagina que vibra quan no ho fa, m'hi he sentit identificada en el moment vital d'incertesa professional i personal. També he de confessar que no sé si acaba de quadrar l'edat del protagonista amb la seva manera d'actuar i no em refereixo al que explicaré després, sinó a la maduresa que transmet.

Beto, un arquitecte de 30 anys que es dedica al paisatgisme, va a Munich a presentar la seva proposta a un concurs, hi va amb la seva companya Marta, que allà mateix li dirà que el deixa pel seu ex-nòvio, ell queda desmuntat i decideix passar uns dies més a Munich on es relacionarà íntimament amb una dona molt més gran que ell. 

Blitz, tracta sobre el pas del temps, dels estralls que té en nosaltres i les nostres vides i de com un instant pot canviar i condicionar-nos-la, com cauen els models i els paradigmes en els que vivim instal·lats. Una novel·la on els rellotges de sorra hi juguen un paper essencial, cada granet que cau pot suposar un canvi o un anar fent. A vegades aquests granets de sorra poden ser aquelles persones que arriben a les nostres vides sense que les esperem i que ens ajuden a veure-la millor de com la veiem, aquestes persones que semblen fer màgia perquè ens miren amb un ulls diferents i ens fan sentir especials (en podria anomenar alguns d'aquest mateix blog) i que sense ser-ne del tot conscients acaben fent un forat immens dins de la nostra vida.

És una novel·la agredolça, que et deixa molt bon regust de boca, sense buscar-li filigranes, senzilla, directa i propera, que procura trencar l'estretor de mires en les relacions íntimes entre dones grans i homes joves i  en les limitacions que nosaltres mateixos ens imposem. 

A més l'edició té algunes il·lustracions i fotografies que sempre resulta agradable. 

Enllaç a l'editorial on hi podreu llegir les primeres planes.

i dos petits tastets:

"El paso del tiempo es la expresión perfecta de la fugacidad y es precisamente ese discurrir el que dota a cada etapa vital de significado. El sentido de la vida es vivir siguiendo el sentido de la vida."

"La ceremonia de cocinar para otro es siempre un rito erótico y de seducción"