LA TELEVISIÓN. Jean-Philippe Toussaint

La televisión
Jean-Philippe Toussaint
Anagrama ed.
1999
191 pàg.
Traducció de Josep Escué

De Toussaint, tenia el record de l'esplèndid "La verdad sobre Marie", una novel·leta plena de força i energia, que em va deixar tant bon sabor de boca que fins i tot ara el segueixo recordant i que per això el vaig acabar incloent al gran Cànon Orfe d'aquest blog, llavors empès pel record dels bons moments d'aquella lectura vaig buscar més títols d'aquest autor françès...

Si llavors eren tres històries lligades, ara a "La televisión" és un professor que passa tot sol l'estiu a Berlin amb una beca per poder fer un estudi dedicat al pintor Tiziano i al rei Carles V.

Sense la seva dona i fill, durant aquells dies, es dedica en llibertat a la seva investigació, fins que s'adona de les molèsties que li provoca la televisió quan la mira i el temps que hi perd. Al final es nega a posar-la i mirar-la.

Els dies passen i el relat va avançant amb un to costumbrista però banyat amb punts d'humor, entre viatges a la piscina, al pis dels seus veïns, que estan de vacances, per anar regant les plantes; visites al museu, viatges en avió, amics estranys que té; decidit a no mirar la televisió, però, també amb remordiments per la decisió presa.
És un llibre sobre l'escriptura i l'acte creatiu. Entre la passivitat de l'espectador televisiu i el repte de la creació en una ciutat estrangera; passejant i sentint l'entorn com un personatge beckettià...

"Sentado en el sofá del salón delante del televisor apagado, miraba la pantalla frente a mí y me preguntaba qué estarían dando en ese momento..."

Curiós i divertit en les seves observacions de la ciutat i dels personatges que l'habiten...