diumenge, 25 d’abril del 2010

el descans poètic promès

poc més de mitja hora de llibre
poc més de mitja vida esquinçada
poc més d'un fervent consell: llegiu-lo


26 (és a dir, un "petit morceau")

Mejor no diga nada.
Sería inútil. Ya ha pasado.
Fue una chispa, un instante. Aconteció.
Yo acontecí en ese instante.
Puede que usted también lo hiciera.
Suele ocurrir con los poemas:
terminan condensándose las formas
en nuestros ojos como el vaho
sobre un cristal helado;
las formas, con su herida.
Pues quien construye el texto
elige el tono, el escenario,
dispone perspectivas, inventa personajes,
propone sus encuentros, les dicta los impulsos,
pero la herida no, la herida nos precede,
no inventamos la herida, venimos
a ella y la reconocemos.

10 comentaris:

  1. Llibre amb un títol i un disseny prou contundents.
    L'interior, sembla ple de sensibilitat i profunditat.

    Gràcies, per descobrir-lo.

    ResponElimina
  2. Isabel, ja estàs millor? Vitol!
    De la Maillard et recomane fins les llistes de la compra, no et fas una idea de com domina el castellà, el sentiment, el dolor, la paraula,
    El disseny és de Tusquets, Hainuwele du fins un cd amb poemes llegits per ella mateixa, dolçor contundent...
    Una gran dona, la Chantal:

    LO IRREMEDIABLE I

    Irremediable.
    Escribir irremediable.
    Buscando remedio.
    Con esa intención. Pero lo
    irremediable no es remediable.

    O sólo mientras se escribe. La
    palabra irremediable no es lo
    irremediable. Aunque, una vez
    escrita, sea irremediable. Así
    pues, escribir remediable. Lo es
    mientras se escribe.

    Después, caer al dentro. Donde
    lo irremediable

    paraliza.

    ResponElimina
  3. Irremediablement, autora apuntada!!

    ResponElimina
  4. Sí. És contundent. M'agrada com juga amb les paraules. Això només ho saben fer els mags de les lletres com són els bons poetes. Sempre m'he resistit a llegir poesia. Però aquest poemes m'atrauen irremeiablement !!! Gràcies Il Cavaliere rosso.

    ResponElimina
  5. Il cavaliere, jo que de tant en tant no ho puc evitar i entro al bloc del Sr. Boix, he vist que demà faran un programa que sembla especialment dedicat a vos!!

    ResponElimina
  6. si la deixen parlar, veureu quin goig,
    per a quest cap de setmana tinc un llibre d'ella contra l'art...

    ResponElimina
  7. Jo m'esperava d'ella una donota forta, fins i tot agressiva, amb un marcat accent francès... Això que et fas una idea falsa d'una persona, i quan va venir a la Universitat de València i la vaig veure, tan menuda, aparentment tan fràgil, i la vaig sentir parlar, em vaig quedar, gratament, de pedra. No s'avenia gens a la idea que m'havia fet d'ella. Encara la vaig fer més gran. I, com tu dius, un plaer sentir-la.

    ResponElimina
  8. jo la veure el dilluns, bilgates mitjançant, perque mén vaig a "un monte" amb el seu llibre "Contra el arte y otras imposturas", caigut a la fira del llibre darrera...
    i el dilluns, la tercera pisteta, que estic amb massa ganes de desvetlar-regalar la joia...
    no us rendiu, que ja fa massa temps que no ens ho diu el T.

    ResponElimina
  9. per a tastar un poc d'allò que diu, Chantal va ser entrevistada al pais fa uns dies:
    http://www.elpais.com/edigitales/entrevista.html?id=6646

    ResponElimina