dijous, 6 de maig del 2010

un convidat especial

un articlet del suplement d'El País de l'edició de València
del gran Baixauli (el d' "Espiral" i "L'home manuscrit"),
a la pàgina 2

NOTES DE CAMBRA
Lluny de tot


M'ha fet pensar en els orfes...

5 comentaris:

  1. Ostras! Havia sentit dir que l'immens Baixauli escrivia al Quadern del País Valencià, però no el veia mai penjat a la xarxa (el Quadern, no el Baixauli).
    Estem d'enhorabona, doncs!

    ResponElimina
  2. Gràcies cavaliere, tot un detall! Estic absolutament d'acord amb en Baixaulí, en general costa molt admetre que els altres no coincideixen amb un mateix quan es tracta de gustos, ens costa tant EL RESPECTE...

    sobre la llibreteta, de fet fa un any que també en tinc una: llibreteta "íntima" de lectures, tot i que la meva intenció inicial quan la vaig comencar era compensar la meva manca de memòria, ja m'ha passat més d'una vegada de començar llibres que ja havia llegit, sense ser conscient d'haver-ho fet, ara estic contentissima de fer=la creixer....

    diria que el teclat se m-est÷a tornant boig, haig de reiniciar la m÷aquina... bona nit

    ResponElimina
  3. il cavaliere,
    quan he obert el teu link del " Quadern", m'ha recordat el títol del llibre del Quim Monzó: Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury.

    Si, té raó en Baixauli, la llibertat absoluta es troba a la nostra ment.
    En aquest pais encara hi ha massa intolerància. Estem envoltats de gent que o penses com ells o ets el seu enemic. T'etiqueten com persona "non grata".
    És trist haver d'amagar-se "al lavabo de casa" per mantenir un equilibri mental.

    il cavaliere, tinc molt lluny el bloc del Senyor Boix. Ja no hi penso. Aquest bloc, el dels orfes, és molt més modest, però és més lliure...

    ResponElimina
  4. M'ha agradat, a mi, la idea del quadern-lavabo amb puntuació i tot! Jo només el tinc dels llibres que em deixen una emprenta especial. Ela hi vaig apuntant, al principi per ordre de graduació, però com que, de quan en quan, havia d'anar refent la llista, vaig optar per anar afegint-los.
    Però l'article del Baixauli, com molt bé apuntes, Isabel, va molt més enllà de la simple anècdota: "No em sent lliure d’opinar. La gent no acostuma a tolerar opinions contràries o simplement diferents de les seues". Quina tristor!

    ResponElimina
  5. MANUEL BAIXAULI. NINGÚ NO ENS ESPERA. Edicions del Periscopi.

    Recull d´articles del millor Baixauli, entre els quals hi ha Lluny de tot
    "Què passaria si poguérem llegir el pensament dels altres? Us trobeu un amic de joventut i,..."

    Mooolt recomenable!!!

    Imma C.

    ResponElimina