RENACIDA. Diarios Tempranos, 1947-1964. SUSAN SONTAG

Renacida. Diarios Tempranos, 1947-1964
Susan Sontag
Mondadori Ed.
312 pàg.
(Traducció d'Aurelio Major)

Tenim a les mans el primer volum dels diaris de la Susan Sontag.
Que com sabeu va ser una de les pensadores més grans (filosofia, art, imatge, política...) de la segona meitat del segle XX. Ens arriba però editat pel seu fill, David Rieff, que és com si hagués fet de dj, perquè suprimeix molts fragments, els comenta, etc... Tot sota el seu propi criteri.

Al pròleg, ell mateix avisa que segurament a Susan Sontag si estigués viva no li hauria hauria agradat que s'haguessin publicat encara que ella era una gran aficionada als diaris i memòries d'altres escriptors i pensadors.

És aquella pregunta que sempre va ímplicita en publicacions pòstumes de grans figures: És necessari publicar-ho? Feia falta si el mateix autor no ho havia fet en vida?

Home, pels fans de Sontag (m'hi compto...) segurament és una aproximació molt real i de primera mà, però tant tant íntima que pot posar els pels de punta, i, al mateix temps permet copsar la gran ambició del pensament de SS (al llibre, així és com l'anomena el seu fill tota l'estona...) i ja la necessitat que tenia des de ben jove (les primeres entrades són de l'any 1948, quan tenia 15 anys...) d'assolir coneixements, obsesionada per cultivar-se i llegir molts filòsofs, religió, política, història del judaïsme, exposicions... Volia abarcar-ho tot.

Crear-se per sobre de tot una manera de pensar i al mateix temps enténdre's a ella mateixa...

És molt sintomàtic quan fa llargues llistes amb lectures que vol llegir: Aquest, aquest, aquest, rellegir aquell... Ple de projectes a curt plaç...

El que potser no era necessari és ensenyar tanta intimitat d'SS...: Aquella primera sexualitat lèsbica, els dubtes (sense adonar-se'n bastant pionera... "23/5/49 ¡Nunca había entendido realmente que después de todo era posible vivir a través del cuerpo y evitar todas esas horribles dicotomías!"), el seu precoç casament (si no faig malament els comptes...: als 17 anys), la separació, mare divorciada (una espècie de Madonna avant la lettre, ja a principis dels 50')... Els desenganys amb les amants...

Cine, teatre, impressions de viatges, dubtes, sexualitat, sexe explícit, desitjos, ambients acadèmics, relació-passió-desenganys amb les diferents amants...

Tot molt fragmentari, en part perquè segurament són uns diaris que no pretenien ser uns diaris en mans de SS quan els estava escrivint (ni segurament pensava publicar-los...), i en part perquè el seu fill els va retallar bastant.

"31/12/57

Es superficial entender el diario como mero receptor de pensamientos secretos propios -como un confidente sordo, mudo y analfabeto. En el diario no solo me expreso de un modo más palmario que con cualquier otra persona; me creo a mi misma.

El diario es un vehículo de mi sentido de identidad. Me representa a mí con independencia emocional y espiritual. Por lo tanto (ay) no solo registra mi vida real, diaria, sino que -en muchos casos- ofrece una alternativa."
span>

El llibre abarca entrades fins a finals de 1963, dos anys abans de la publicació de "Contra la interpretació" que situaria directament a Susan Sontag dins la primera divisió del pensament mundial...

(SS a la wiki, i fotos...)



"6/1/58

Ninguna máscara es del todo una máscara. Escritores y psicólogos han explorado el rostro como máscara, No es tan bien apreciado: la máscara como rostro. Algunas personas, sin duda, usan en efecto su máscara como un revestimiento de las ágiles pero insoportables emociones que hay debajo. Pero sin duda la mayoría de la gente lleva una máscara para borrar lo que está debajo y se convierten solo en lo que la máscara representa."

"[Sin fecha, febrero 1960]

No sé cuáles son mis verdaderos sentimientos. Por eso tengo tanto interés en la filosofía moral, lo cual me indica (o al menos me dirige hacia) cuáles deberían ser mis sentimientos. ¿Por qué preocuparse en analizar el mineral en bruto, me pregunto, si ya se sabe cómo producir directamente el mineral refinado?"