Solar Ian McEwan
Anagrama Ed.
352 pàg.
(Trad. de Jaime Zulaika)
És la història d'un científic guanyador del premi Nobel i que ha tingut 5 dones i 4 divorcis. La 5a dona l'enganya i això li desencadena una crisi personal perquè a les altres 4 les ha enganyat ell...
L'argument es barreja amb intriga científica, burocràcia, patents, inversors... Tot molt creïble i barrejat amb una opció que planteja l'energia solar com a sol·lució dels problemes originats pel calentament global, la contaminació, etcètera...
McEwan aconsegueix que el lector tingui una relació d'amor-odi amb el protagonista (m'ha fet pensar amb l'Ignatius Rilly de "La conjura de los necios"... "Solar" comença així: "Pertenecía a esa clase de hombres vagamente anodinos, a menudo calvos, bajos, gordos, inteligentes, que inexplicablemente atraían a determinadas mujeres hermosas. O él pensaba que las atraía, y al pensarlo parecía que así era. Y le convenía que algunas mujeres creyeran que era un genio al que había que salvar.") perquè a estones t'hi rendiries i et deixaries enganyar per la seva ingenuïtat de geni seductora (una espècie d'Enstein del segle XXI) i en altres pàgines es mostra llefiscós que li donaries de "pinyus" i llavors li cridaries que com pot ser tant desastre amb ell mateix i amb les noies...
[Tinc dos amics: Un troba que McEwan és massa fred... I l'altre sempre ha dit que McEwan és dels millors i m'ha animat sempre a llegir-lo i fins ara no l'hi havia fet cas. No havia llegit res d'ell i m'ha enganxat bastant...
Després vaig conèixer una noia, casualment bastant coneixedora de l'obra de McEwan i em va dir que la que és bona bona d'ell i que sobretot s'ha de llegir és "Expiació"...]
La part científica de l'argument té cos, és compacta i creïble i els fragments més esbojarrats del protagonista funcionen bé... I també el què de veritat m'ha agradat molt de "Solar" és com McEwan aconsegueix explicar i descriure bé els pensaments petits, tot el ventall d'emocions del protagonista... Com que és un home molt contradictori, amb moltes cares... És fascinant com està construït però sobretot com escriu aquests microsentiments... Sobretot quan està amb les dones i el que pensa interiorment...
Com algú tant intel·ligent pot arribar a ser tant desastrós emocionalment...
Segurament aquest és el màxim valor d'aquesta novel·la.
Ian mcEwan es uno de mis autores favoritos desde Primer amor, últimos ritos , este llevo varios intentos de bajarmelo después de leer esta reseña lo he intentado y lo he conseguido a la primera, Toni me has traido suerte, apago la internet y empiezo a leerlo, gracias ; )
ResponEliminaNice
ResponElimina¡No te los bajes! ¡Vé a la biblioteca, al menos!
A McEwan le gustaría que lo hicieras.
En otro orden de cosas este es un libro bastante bueno!
T.
Toni, gràcies.
ResponEliminaNo sé si em convé llegir-lo, no m'agraden els tipus: "super-homes llefiscosos".....
Com que en sóc fan no puc ser imparcial, només diré que em reservo Solar per a les vacances, amb l'esperança de llegir-lo sense interrupcions. I sí, Expiació és la seva millor novel·la. I és gran, molt gran, a l'hora de representar la consciència.
ResponEliminaSalutacions cordials.
Llibreter,
ResponEliminaÉs un honor tenir-te entre nosaltres!!!
Aconsella'ns més sovint!
T.
Aquest home, l'Ian McEvwan, no acaba mai els llibres, és genial!
ResponEliminaDesprés de fer-te una dissecció brutal de la psicologia del protagonista, et deixa que completis tu la novel·la. Molt bona.
Molt ull amb la última seva:
ResponEliminaLa llei del menor
!!!!!