LAS DIEZ MIL COSAS, Maria Dermoût

LAS DIEZ MIL COSAS
Maria Dermoût
Libros del Asteroide, 2006
Traducció: Rafael Vázquez Zamora
Pròleg: Hans Koning
El què en diu l'editorial

"La dama del Petit Jardí" és última descendent d'una família holandesa propietària de plantacions d'espècies en una petita illa de l'arxipèlag de les Moluques (Indonèsia), a on hi passa la seva infantesa, marcada per l'exhuberància de la flora i fauna del jardí i del mar, de les històries explicades pels adults que la criaven, l'àvia, la mainadera, veïns de l'illa... barreges de fàbules i llegendes locals amb desgràcies pretèrites. Situada cronològicament durant la primera meitat del S. XX, quan l'illa era colònia holandesa.

L'estructura del llibre és ben curiosa, la primera meitat és la vida de la dama del Petit Jardí, després quatre relats d'assassinats transcorreguts a l'illa durant l'any en que també mor assassinat o en combat, el fill de la protagonista. La novel.la acaba amb un capítol final que també té per protagonista a la mateixa dama celebrant, com cada any, la nit dels assassinats transcorreguts a l'illa.

El llibre és un lament que traspúa misteri, tristesa, exhuberància, final d'un tipus de vida, exotisme, intimitat, pors...

"...Y alguna que otra vez, muy pocas, el antiguo lamento pagano...por alguien que acababa de morir. Este lamento se titulaba "Las cien cosas", ya que son un centenar las cosas que debemos recordar al muerto, que debemos preguntarle."

"Se inclino la joven demasiado, cayó al agua cabeza abajo y jamás volvió a la superfície. Mucho después, los pescadores de coral encontraron un gran bloque con la forma perfecta de una mujer. ¡ Era ella, la javanesa! No había duda posible. Tenía la cabeza engarzada en coral. Y según dijeron los pescadores, cuando arrancaron la estatua, ésta se quejo debilmente.
Después de aquello, la estatua de coral estuvo durante muchos años en el jardín del señor Rumphius, que la había comprado por cinco daalders. Introdujo en los pequeños agujeros de coral semillas de plantas trepadoras, y a su debido tiempo la mujer de coral cubría su desnudez con un hermoso vestido de flores"

"Y entonces todas esas velas pasan junto a mí, por debajo de mí, por encima, por los lados...No me hace daño, pero siento como un indefinible sonido de arpa, como si pulsaran una cuerda demasiado tensa, aunque es un sonido mil veces mas fuerte. Creo entonces que me van a estallar los tímpanos."