Els gossos i els llops.- Irène Némirovsky

Els gossos i els llops
Irène Némirovsky
Trad. d'Anna Casassas
La Magrana, 2011





Una noia jueva ucraïnesa.
Un pogrom.
El barri alt, vist des del barri baix.
El fill d'un banquer trobat per ella.
Un joc:
"Havien començat jugant a illes, com totes les criatures del món; s'havien repartit països imaginaris, però no n'hi havia prou. Més tard, ningú no sabia qui havia estat el primer a descobrir allò que ara anomenaven "el joc", excloent-ne tots els altres. Es tractava que totes les criatures, guiades per l'Ada i en Ben, s'havien de reunir un matí i anar-se'n cap a un país desconegut (que ells trobarien) i viure-hi ben sols, sense que s'hi admetés mai cap persona gran. Tindrien les seves lleis, el seu exèrcit, els seus ministres. Els fills dels paletes havien de construir les ciutats; els fills dels pintors segur que sabrien empastifar les parets de colors. El país havia de ser inaccesible, havia d'estar protegit per roques molt altes i, d'altra banda, ningú no es preocuparia d'anar-los a buscar allà, perquè tothom estaria massa content, pensaven ells, d'haver-se desfet dels nanos! Que no sentien els pares lamentar-se tot el dia? Tot era tan car!... La roba, el menjar, l'educació... I, més endavant, caldria dotar les noies, col·locar els nois!... Quants maldecaps!... Segur que tots s'alegrarien de saber que eren lluny, vius i feliços. "
Una tia.
"Amb ella les escenes no s'acabaven mai i, com que gaudia d'una memòria implacable, no abandonava els greuges vells pels nous, cosa que li feia recuperar i enriquir incansablement els mateixos temes, tot i que variava les expressions amb una veritable consciència artística. Així una vespa brunzeix una bona estona al voltant d'una persona, després d'haver-li clavat el fibló a la carn."
Paris.
Una altra vegada el fill del banquer.
La pintura de la llum d'hivern a l'Est.

No és la "Suite Francesa" encara que parle malament dels francesos. No és "El niño prodigio" ni "El baile". Sí és la Némirovsky, però. Molt bona.