Ara és el temps d'estimar pels camins, a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora i a l'ombra dels vells arbres, a les fonts mig perdudes, allí on el bosc és més íntim.
Ara és el temps de seure pels carrers a parlar de futbol i de dones, havent sopat, formant grup a l'escassa voravia i veure com les noies travessen el carrer abans d'arribar i passen i s'allunyen una mica porugues.
Ara és el temps dels fusters i dels paletes, temps de cantar tot treballant a ple sol, oblidant el risc de les bastides, oblidant l'esforç i la monotonia de la feina i del viure.
Ara és el temps de passejar amb les nenes i la senyora que porta guants blancs per amagar els estralls del lleixiu, a la tarda del diumenge, per l'ampla carretera vorejada de plàtans dient adéu-siau a tothom amb un gran gest del cap i envejant la muller dels que passen.
Ara és el temps de les dones que cusen a la penombra de les entrades i s'adormen sovint damunt la feina, i és el temps dels homes que fan la sesta al racó més fosc de la casa a les tardes de sol, quan als carrers hi ha un silenci feixuc i fa una calor despòtica.
Ara és l'estiu, l'estiu massís i una mica absurd però intensament bell, que arriba sobtadament una nit qualsevol de principis de juny i que se'n va, també sobtadament, una nit qualsevol de finals de setembre
No viuré a l´estiu cremat ni a la tardor marró ni a l´hivern gris ni a una primavera tenyida de porpra imperial. La meva estació és l´estació de les ombres, temps de magranes i de raïm de pluges desfetes i d´adéus i fins-a-un-altres.
Pulsas, palpas el cuerpo de la noche, verano que te bañas en los ríos, soplo en el que se ahogan las estrellas, aliento de una boca, de unos labios de tierra.
Tierra de labios, boca donde un infierno agónico jadea, labios en donde el cielo llueve y el agua canta y nacen paraísos.
Se incendia el árbol de la noche y sus astillas son estrellas, son pupilas, son pájaros. Fluyen ríos sonámbulos. Lenguas de sal incandescente contra una playa oscura.
Todo respira, vive, fluye: la luz en su temblor, el ojo en el espacio, el corazón en su latido, la noche en su infinito.
Un nacimiento oscuro, sin orillas, nace en la noche de verano, en tu pupila nace todo el cielo.
feliç
ResponEliminai bon sol
i bona lluna
i llibres
i amigues/amics
(gràcies, Isabel)
ESTIU
ResponEliminaAra és el temps d'estimar pels camins,
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.
Ara és el temps de seure pels carrers
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l'escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d'arribar
i passen i s'allunyen
una mica porugues.
Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
temps de cantar tot treballant
a ple sol,
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l'esforç
i la monotonia de la feina i del viure.
Ara és el temps de passejar amb les nenes
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls del lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l'ampla carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest del cap
i envejant la muller dels que passen.
Ara és el temps de les dones que cusen
a la penombra de les entrades
i s'adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.
Ara és l'estiu,
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre
Miquel Martí i Pol
BON ESTIU A TOTS I TOTES i gràcies Isabel!!!
Un "estiu massís i una mica absurd
ResponEliminaperò intensament bell" per a totes les amigues i amics!
Gràcies.
No viuré a l´estiu cremat
ResponEliminani a la tardor marró ni a l´hivern gris
ni a una primavera tenyida de porpra imperial.
La meva estació és l´estació de les ombres,
temps de magranes i de raïm
de pluges desfetes i d´adéus i fins-a-un-altres.
Josep Lluís Aguiló. L´estació de les ombres.
Imma C.
NOCHE DE VERANO
ResponEliminaPulsas, palpas el cuerpo de la noche,
verano que te bañas en los ríos,
soplo en el que se ahogan las estrellas,
aliento de una boca,
de unos labios de tierra.
Tierra de labios, boca
donde un infierno agónico jadea,
labios en donde el cielo llueve
y el agua canta y nacen paraísos.
Se incendia el árbol de la noche
y sus astillas son estrellas,
son pupilas, son pájaros.
Fluyen ríos sonámbulos.
Lenguas de sal incandescente
contra una playa oscura.
Todo respira, vive, fluye:
la luz en su temblor,
el ojo en el espacio,
el corazón en su latido,
la noche en su infinito.
Un nacimiento oscuro, sin orillas,
nace en la noche de verano,
en tu pupila nace todo el cielo.
OCTAVIO PAZ
SERENOR
ResponEliminaBosc de Courton, juliol de 1918
Després de tanta
boira
una
a una
es mostren
les estrelles
Respiro
la fresca
que em regala
el color que té el cel
Em reconec
imatge
passatgera
Presa en un cercle
immortal
_________________________
GIUSEPPE UNGARETTI (Trad. Narcís Comadira)