dimarts, 21 de juny del 2011

BON ESTIU!!!



Edward Hopper," Summertime", 1943, Delaware Art Museum

6 comentaris:

  1. feliç
    i bon sol
    i bona lluna
    i llibres
    i amigues/amics
    (gràcies, Isabel)

    ResponElimina
  2. ESTIU

    Ara és el temps d'estimar pels camins,
    a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
    i a l'ombra dels vells arbres,
    a les fonts mig perdudes,
    allí on el bosc és més íntim.

    Ara és el temps de seure pels carrers
    a parlar de futbol i de dones,
    havent sopat,
    formant grup a l'escassa voravia
    i veure com les noies
    travessen el carrer abans d'arribar
    i passen i s'allunyen
    una mica porugues.

    Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
    temps de cantar tot treballant
    a ple sol,
    oblidant el risc de les bastides,
    oblidant l'esforç
    i la monotonia de la feina i del viure.

    Ara és el temps de passejar amb les nenes
    i la senyora que porta guants blancs
    per amagar els estralls del lleixiu,
    a la tarda del diumenge,
    per l'ampla carretera vorejada de plàtans
    dient adéu-siau a tothom
    amb un gran gest del cap
    i envejant la muller dels que passen.

    Ara és el temps de les dones que cusen
    a la penombra de les entrades
    i s'adormen sovint damunt la feina,
    i és el temps dels homes que fan la sesta
    al racó més fosc de la casa
    a les tardes de sol,
    quan als carrers hi ha un silenci feixuc
    i fa una calor despòtica.

    Ara és l'estiu,
    l'estiu massís i una mica absurd
    però intensament bell,
    que arriba sobtadament
    una nit qualsevol de principis de juny
    i que se'n va, també sobtadament,
    una nit qualsevol de finals de setembre

    Miquel Martí i Pol


    BON ESTIU A TOTS I TOTES i gràcies Isabel!!!

    ResponElimina
  3. Un "estiu massís i una mica absurd
    però intensament bell" per a totes les amigues i amics!
    Gràcies.

    ResponElimina
  4. No viuré a l´estiu cremat
    ni a la tardor marró ni a l´hivern gris
    ni a una primavera tenyida de porpra imperial.
    La meva estació és l´estació de les ombres,
    temps de magranes i de raïm
    de pluges desfetes i d´adéus i fins-a-un-altres.

    Josep Lluís Aguiló. L´estació de les ombres.

    Imma C.

    ResponElimina
  5. NOCHE DE VERANO

    Pulsas, palpas el cuerpo de la noche,
    verano que te bañas en los ríos,
    soplo en el que se ahogan las estrellas,
    aliento de una boca,
    de unos labios de tierra.

    Tierra de labios, boca
    donde un infierno agónico jadea,
    labios en donde el cielo llueve
    y el agua canta y nacen paraísos.

    Se incendia el árbol de la noche
    y sus astillas son estrellas,
    son pupilas, son pájaros.
    Fluyen ríos sonámbulos.
    Lenguas de sal incandescente
    contra una playa oscura.

    Todo respira, vive, fluye:
    la luz en su temblor,
    el ojo en el espacio,
    el corazón en su latido,
    la noche en su infinito.

    Un nacimiento oscuro, sin orillas,
    nace en la noche de verano,
    en tu pupila nace todo el cielo.

    OCTAVIO PAZ

    ResponElimina
  6. SERENOR

    Bosc de Courton, juliol de 1918

    Després de tanta
    boira
    una
    a una
    es mostren
    les estrelles

    Respiro
    la fresca
    que em regala
    el color que té el cel

    Em reconec
    imatge
    passatgera

    Presa en un cercle
    immortal
    _________________________

    GIUSEPPE UNGARETTI (Trad. Narcís Comadira)

    ResponElimina