dimecres, 8 de juny del 2011

Per què has deixat el cavall sol?.- Mahmud Darwix











Mahmud Darwix
Per què has deixat el cavall sol?
Traduït de l'àrab per Margarita Castells Criballés
Editorial Límits i Editorial Andorra, 2004




La nit del mussol (pàgines 21 i 22)

Vet aquí un present que no s'adiu amb el passat.
Quan vam arribar
al final de l'arbreda ens vam adonar
que ja no seríem capaços de parar atenció. Ens vam girar
vers els camions i vam guaitar com l'absència
amuntegava les seves pertinences més escollides
i dreçava la seva tenda eterna al nostre voltant.

Vet aquí un present
que no s'adiu amb el passat.
La morera s'esfilagarsa en lletres de seda
sobre el quadern de la nit. No res,
només les papallones il·luminen la nostra gosadia
de baixar al clot de les paraules estranyes:
segur que aquell desgraciat era el meu pare?
Tal vegada em replantegi les coses.
Tal vegada reneixi de mi mateix
i esculli per nom un acròstic.

Vet aquí un present
que es fica al buit dels atuells, escodrinya
el rastre dels qui passen entre els joncs del riu
i afina les flautes amb la brisa. Tant de bo que les paraules,
finalment transparents, ens deixin entreveure finestres obertes.
Tant de bo que el temps cuiti el pas al mateix que nosaltres,
bo i duent el nostre demà a l'equipatge.

Vet aquí un present
fora del temps.
Ningú, aquí ningú recorda
com vam sortir per la porta, com el vent,
en quin moment vam caure del passat
i el passat es va esmicolar sobre les llambordes,
bocins que d'altres recomponen
per fer-se miralls de la seva imatge després de nosaltres.

Vet aquí un present
fora de l'espai.
Tal vegada m'ho repensi, cridaré
en la nit del mussol: segur que el meu pare era aquell desgraciat
que em feia carregar amb el pes de la seva història?
Tal vegada em transformi a l'interior del meu nom, escolliré
la manera de dir de la mare, les manies més seves:
agombolar-me cada vegada que la sal em coïa la sang,
guarir-me cada vegada que el rossinyol m'espicossava la boca.

Vet aquí un present
que està de pas:
els forasters van penjar els fusells
a les branques d'una olivera, van preparar un sopar
ràpid amb llaunes de conserva, i a cuita-corrents
se'n van anar cap a les furgonetes.

1 comentari: