diumenge, 24 de juliol de 2011

Como las cosas claman.- María Victoria Atencia










María Victoria Atencia
Como las cosas claman
(Antología poética)
Editorial Renacimiento, 2011



Amor i odi per les Antologies.

- Gràcies a elles, he conegut a poetes increïbles.
- Gràcies a elles, se m'han ennuegat alguns famosos.
- Gràcies a elles, he volgut llegir tot de plomes o teclats insignes.
- Gràcies a elles, he detestat a antologistas.
- Gràcies a elles, m'he anat fent una idea del que es fa i es va fer en poesia.
- Gràcies a elles, he començat a odiar a algunes editorials.

Gràcies a aquesta, vull llegir tres o quatre llibres de Maria Victoria Atencia.

Dos tastets:

LAVADERO VIEJO

CÓNCAVAS piedras vienen a recibir mi hato
con un frescor que acepta mi mano en su recinto.
Guardo turno en el húmedo corredor subterráneo:
doy paso a las rameras y al ajuar de los muertos.
Públicamente expongo al agua mis razones.
Su corriente no sabe más pasión que el olvido.

-----

PAPEL

Para Rafael

UN estado anterior a la página en blanco
son las fibras del hilo
que antes vistieron, desnudaron cuerpos,
y luego, laceradas, el agua puso a flote.
Sobre la blanca superficie contiendo mi batalla,
mi agesión a los signos de los que alzo un recado
que en el papel silencia su confidencia apenas; el papel,
mi enemigo y mi cómplice, mi socio deseado, mi delator
herido sin piedad a lo largo del alma.

2 comentaris:

  1. Jo tampoc no sóc gaire partidària de les antologies, però sí que és cert que de vegades t'ofereixen tastets de gent interessant.

    Per cert, m'agrada María Victoria Atencia. I no l'he coneguda mitjançant cap antologia, sinó gràcies als poemes que has anat posant tu al bloc, amic icr.

    ResponElimina
  2. Com que està publicada pocs dies després d'El umbral, només hi surten quatre poemes com a inèdits.
    Per a mi, El umbral és bo tot (els 20 poemes).

    ResponElimina