dilluns, 18 de juliol de 2011

Costures.- Mireia Calafell










Mireia Calafell
Costures
Viena Edicions, 2010




Una dona jove (del 80) amb un llenguatge potent:

SENSE

No tinc carnet de sòcia
ni eslògans al balcó,
camino despistada
buscant identitats,
aquell abric que em digui
qui sóc i cap a on vaig.

Però el fet és que no sóc
ni sé ni faig ni escric
ni dic ni vaig ni puc
ni vull cap dignitat
que no siguila meva,
que no parli de mi
per a refer-me sempre,
que em sobren els desitjos
i em dol la veritat.

Les quatre parts del llibre (Escola de nenes, Acció de cosir, Sèrie de punts que uneix dues peces i Marca deixada per una nafra mal curada) ens monstren una dona lúcida, coherent i amb les idees molt clares:

CONDICIONAL

Saps? T'escriuria un poema
però el soroll de les grues no em deixa concentrar.
Et diria t'estimo sense el verb estimar
i tu em somriuries amb ulls enamorats.

Faries créixer els arbres que estan desarrelant.

Quasi cinquanta poemes per a re-llegir, una poeta per a seguir:

SI TOT VA BÉ

Refà el camí que arriba a casa els pares.
Només són vint minuts amb l'autobús
i un quart de segle o més a l'ascensor
on tornarà a llegir tantes vegades
no dejen que los niños viajen solos sense el no
i pensarà en els anys que han anat transformant-la
fins convertir-la en receptora del consell.
Llavors allargarà la llista amb altres recomanacions,
com les que hagués volgut trobar fa temps.
"Si tot va bé", pensa, "els qui ara són nens
esborraran les negacions". Les nenes,
com la petita del setè que li recorda a ella,
faran present la seva absència amb el traç persistent
d'una clau sobre les "o". Obriran portes. Si tot va bé,
viatjaran soles.

11 comentaris:

  1. M'agrada la seva manera de dir.
    Gràcies a tu, cavaliere, vaig descobrint cada cop més poetes de diferents llocs i temps (encara recordo l'impacte d'aquelles poetes xineses...)

    ResponElimina
  2. LASCIATE OGNI SPERANZA

    Surts de la dutxa amb el cabell mullat
    i unes ulleres que revelen més del que voldries.
    Baixes d’un cinquè i com que encara fas temps
    et mires d’aprop al mirall de l’ascensor.
    Et pintes els llavis i, en acabat, fas aquell so
    que feia la mare: un petó cap endins
    que t’ha agradat rebre, i seductora somrius
    mentre t’assalten arrugues que no vols veure:
    et tapes la boca amb urgència.
    Llavors entre els dits, deixes anar l’alè
    i la boira al vidre suavitza expressions
    i et tens al davant com en una foto antiga
    que amb l’índex redibuixes per tenir els ulls més grans.
    Però el viatge s’acaba i abans d’obrir la porta,
    poses ordre a les solapes com agafant impuls,
    un gest cinematogràfic que accentues
    omplint els pulmons, i et dius:
    això és el dejà vu de cada matí, i penses:
    si visqués al desè tindria el doble de temps
    per reinventar-me i preparar el veritable
    descens, el que comença aquí, just ara.

    Mireia Calafell

    ResponElimina
  3. M'agrada, sobretot, com va conduint-te poc a poc, fins a la "bofetada" final, en tots els poemes...
    Aquest que cites, Isabel, va ser el primer que vaig compartir en veu alta al llit...
    M'encanta com fa de moments trivials veritables cims de la vida quotidiana.

    ResponElimina
  4. dona dóna dona dóna

    dona dóna dona dóna

    dona dóna dona dóna

    dona dóna dona dóna

    dona dóna dona dóna

    que violent és un accent

    quan no fa pru diferència

    MIREIA CALAFELL, del poemari Tantes mudes (Perifèric edicions)

    La gràcia és com el recita l´autora, p.e ahir a Flors del Desvari a Folgueroles

    Imma C.

    ResponElimina
  5. PREGUNTA RETÒRICA

    Podria molt ben ser que un dia em faci por
    haver crescut enllà de mi, vessant-me
    en altres braços com una olla que bull
    i ningú no respongui quan demani
    «abaixa el foc, si us plau, abaixa el foc».
    I tu,
    ¿com ho fas per tal que et creixin flors
    als marges de la pell
    prou altes per fer ombra i contenir-te,
    com si la pèrdua d’aquells que et donem nom
    no afectés de ple les arrels del temor?

    Mireia CALAFELL

    Simone

    ResponElimina
  6. PREMI LLETRA D´OR 2015 per a la poeta MIREIA CALAFELL pel poemari TANTES MUDES, publicat per l´editorial valenciana Perifèric edicions.
    Estic molt contenta per aquest Premi, ja fa temps que tinc a l´estanteria de poesia TANTES MUDES dedicat per la mateixa autora.

    LITERATURA

    No t´ha besat i ha marxat amb pressa,
    i ha arribat a casa, i ha encès l´ordinador,
    i ha escrit no t´he besat, no t´he besat la boca
    i ara què en faig jo d´aquest voler-te als llavis.

    En fa literatura. Només literatura.

    Tantes mudes. Mireia CALAFELL

    Imma C.

    ResponElimina
  7. A L´ESTIU

    Amb la taronja del capvespre a les mans,
    carícies.

    I saber a través del tacte per què són més llargs
    els dies.

    p.54Tantes mudes. M. Calafell

    Imma C.

    ResponElimina
  8. PISTES
    Sempre s'estima igual però diferent, em deies.
    I ara entre el cafè i jo provem d'endevinar
    si ens condemnava allò que era igual
    o bé la diferència és la culpable.
    L'amargor com una pista em porta a tu,
    que ets a la cuina i amb la cullera dissols
    el sucre que ja no em despertarà.
    Del teu gest no es desprèn una resposta.
    tan sols l'indici d'una pèrdua. Fixa't:
    Jo no tinc ales perquè els omòplats
    tornen a ser omòplats si tu no els mires.
    I tu que no tens esma per volar.
    De tan a prop del terra, ja no caurem.
    I estimar és caure.

    ResponElimina
  9. L'art del colibrí

    Digues en veu baixa el primer vers,
    que s'hi ha acostat un colibrí
    com si el poema fos una flor oberta,
    cada lletra un pètal, i el nèctar
    els teus llavis on libarà lectures.

    Si ens hem de creure el mite
    -aposto a cegues perquè ho fem-
    germinarà la sort d'haver-lo vistt
    damunt d'aquestes pàgines
    i per algun motiu encara insospitat
    potser entendrem sobtadament
    que els colibrís en saben més,
    d'això del vol quan és un art.

    p. 63 Tantes mudes - Mireia Calafell

    ResponElimina