dimecres, 20 de juliol de 2011

EL MÁRMOL, César Aira








El Mármol
César Aira
Páginas: 152


Editorial La Bestia Equilátera




A falta de cambio, el cajero de un supermercado chino le ofrece al protagonista de esta novela que elija entre un montón de naderías. Resignado, el hombre manotea al azar unas pilas chinas, un ojo de goma con luz, una tabla de proteínas, una hebilla dorada, una cucharita lupa, un anillo de plástico y una cámara fotográfica del tamaño de un dado. Ignora que al salir lo espera una aventura, y que a esos objetos que cree inútiles podrá darles una función insólita en cada capítulo de sus andanzas.

Las novelas de César Aira convocan a un lector dispuesto a jugar con él el juego de la improvisación. Con la irreverencia de un niño y la inocencia de un artista genial, Aira consigue lo imposible: crear la sensación de que lo que cuenta va naciendo, frase a frase, en el puro presente del lector.

Heredero de las vanguardias del siglo XX, César Aira encontró en sus procedimientos un atajo hacia la fuente primordial de la narración y, con más de sesenta novelas publicadas, ha creado una obra entregada al riesgo y tocada por la gracia de una rara libertad.

Sentado sobre un mármol, un día el narrador de esta novela observó su cuerpo desnudo y sintió una “íntima satisfacción”. Pero ¿en qué circunstancia lo hizo? ¿Lo habrá soñado? ¿Lo estará inventando? El mármol es un largo rodeo por las tierras de la memoria y la fantasía en busca de una explicación. En el camino aparecerán una extraña amistad, supermercados chinos, mundos extraterrestres iguales al nuestro y un sapo de piedra (que late) en el que acaso se cifren los destinos de la humanidad o al menos de un par de paladines de ocasión.

El yo que narra es la aventura secreta dentro de esta aventura, y como en un juego de develamientos, César Aira va dibujando el perfil de un hombre melancólico, culposo, xenófobo, mantenido por su mujer, al que la realidad –insospechada como en todas sus novelas– le tiene reservada una nueva alianza con la vida.


El text que us he transcrit, copiat del blog de l'editorial, ja diu molt del què es pot esperar del llibre, no coneixia a l'autor i vaig agafar el llibre del taulell, en primer lloc per la tapa...(es veu que la primera edició ha tingut 3 tapes diferents), després pel text de la contraportada i poc més, estava envasat o sigui que no vaig poder fullejar-lo. En el moment de pagar, el caixer/llibreter, em va dir que a ell li havia agradat molt, que de fet l'autor l'entusiasmava...per tant tot indicava que l'havia encertat, només calia que m'agradés... i efectivament tapa, text i venedor tenien raó....m'ha agradat molt, és un llibre curiós, divertit (hi ha algun moment molt divertit), imaginatiu, amb algun toc d'absurditat, d'intriga, d'aventures...

El llibreter, em va recomanar continuar amb "Cómo me hice monja" (algú l'ha llegit?)

9 comentaris:

  1. haurien de ficar-te una advertència com les del tabac, miu, provoques lecturina...

    ResponElimina
  2. De l'Aira només he llegit, fa temps, un que es deia "Las noches de Flores" (o algu així...) i em sembla que era de Mondadori...
    Anava d'una parella de jubilats que se'ls hi acaben els diners (durant la crisi argentina dels 90') i es fan repartidors de pizzes al seu barri...
    Ja no recordo gaires detalls (però em sembla que a la meitat, la cosa canviava molt... )

    A l'Aira el posen sempre al costat d'en Piglia, entre lo millor de la literatura argentina actual...
    A més, em sembla que és molt treballador...

    T.

    ResponElimina
  3. Faré cas de la recomanació.
    Encara no he llegit res de l'Aira i caldrà posar-hi remei!

    ResponElimina
  4. Jo l'he llegit
    http://llibretadelanuria.blogspot.com/2011/03/como-me-hice-monja.html

    ResponElimina
  5. Gràcies Núria!

    el que està clar és que les lectures del César Aira no deixen lloc a la indiferència!!

    per cert! poso el teu blog als meus favorits!!

    i gràcies a la bona ànima que ha fet desaparèixer els espais entre paràgrafs, jo ho he intentat diverses vegades sense èxit!

    ResponElimina
  6. Gràcies, Núria, icr s'apunta també el teu bloc als "favoritos" i allò de les monges a la seva cistella.

    ResponElimina
  7. El llibreter ha penjat això al seu Feis:
    http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fyoutu.be%2FcD-HW9RDvvw&h=aAQD8x3ff

    ResponElimina
  8. i encara una altre enllaç:
    http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DrU_ljW5woLc%26feature%3Dshare&h=BAQBcxu8L
    (aquest més llarg, però més graciós)

    ResponElimina