divendres, 25 de novembre del 2011

Mi padre y yo. Autor: J. R. Ackerley

J.R. Ackerley
Mi padre y yo (My father and myself). 1968
Editorial Anagrama
Traductor: Rafael Ruiz de la Cuesta

Contigut de la contraportada:

«Yo nací en 1896, y mis padres se casaron en 1919», así comenzaba una primera versión de las memorias póstumas de J. R. Ackerley, uno de los más imprevisibles escritores británicos de este siglo, un libro descarnado y sincero hasta el límite de lo intolerable, donde la historia de la doble vida del padre –un adúltero que mantuvo dos familias paralelas sin que ninguna conociera la existencia de la otra– y la historia de las desoladas peripecias del hijo –un intelectual homosexual de familia burguesa que buscara infructuosamente durante largos años un «amigo verdadero» entre los jóvenes del proletariado– se entrelazan en la trama de un tapiz cuya figura última puede ser descifrada aquí."

Opinió i comentari:

No exagero. Es tracta del millor llibre de memòries que he llegit en molts anys.
Les frases avançant àgils, intel·ligents, alimentades per un sentit de l´humor irreverent i càustic. Cada nou capítol fa pitjor l´anterior i millor el posterior. Pura literatura, pur art narratiu.

Ackerley fou un narrador amb una obra molt curta. Apart d´algunes peces teatrals i articles de crítica literària, només trobem disponible aquest llibre i una novel·leta curta titulada “Mi perra Tulip” (editada recentment també per Anagrama).
Llegir a Ackerley resulta una de les majors alegries que hom pot gaudir en aquest món.

“Mi padre y yo” gira entorn la vida del pare del autor i de retruc, entorn al autor mateix. De passada, Ackerley ens reconstrueix minuciosament tot un món, tota una civilització trufada de tietes puritanes, pares faldillers i germans herniats, en el si de l´Anglaterra del canvi del segle XIX al XX.
Ackerley narra la guerra del 14 (en la que va perdre al seu germà) com mai cap escriptor anglès ha fet (hi dedica unes vint pàgines que valen per dues mil).

Porto anys llegint a autors anglesos de la primera meitat del segle XX – penso ara en Evelyn Waugh, Antony Powell, Woodehouse, Chesterton, A.J.A. Symons, etc. etc.- però ni tots ells junts m´han fet més feliç que una sola pàgina de Ackerley.

Una darrera cosa: Ackerley fou homosexual i el seu estil literari em recorda molt al millor Terenci Moix. De fet hi han passatges que em recorden les memòries del escriptor barceloní.

Conclusió: una obra mestra absoluta.

5 comentaris:

  1. Gràcies pel teu entusiasme, Eduard, encomanes lecturina...

    ResponElimina
  2. Em sembla (perquè no ho he pogut comprovar...) que la Susan Sontag als seus diaris parlava de l'Ackerley!!
    I explicava alguna cosa de la relació tant béstia d'aquest amb el seu pare...

    ResponElimina
  3. Ackerley va escriure aquest llibre (o millor dit el va publicar) al 1968. Resulta impressionant, per el ben escrit que està i el profund de les seves reflexions. El tram en el que relata els ambients homosexuals sòrdids del Londres dels anys 30 és senzillament magistral. Al llegir aquesta obra arribo a la conclusió de que la societat anglesa de la primera meitat del segle XX era, en la seva totalitat, absolutament hipòcrita i tothom feia just el contrari del que presumia. Pares de família reaccionaris i puritans que per les nits vivien experiències homosexuals amb mariners que semblaven sortits d´una novel·la de Jean Genet. Ackerley relata tot això amb molt talent, la seva prosa és la millor que jo he llegit en molts anys.

    Eduard F.

    ResponElimina
  4. Eduard,

    Avui m'ha vingut el flash, que no era la Susan Sontag sinó a la biografia de John Cheever on es parla de l'Ackerley...
    I de la primera frase del llibre, la del membre del seu pare...
    Suposo que perquè en Cheever sempre va viure molt tormentat amb la seva sexualitat...

    ResponElimina
  5. Gràcies Eduard... se'n va a la llibreta dels pendents!

    ResponElimina