Patti Smith.
Lumen / Debolsillo Ed.
293 pàg.
Traducció de Rosa Pérez.
Títol preciós per aquestes memòries de Patti Smith centrades en la seva joventut i sobretot la seva relació amb Robert Mapplethorpe (que posteriorment esdevindria famós fotògraf); abans que ella es fes cèlebre com a cantant i poeta...
Quan el destí ajunta dues persones amb inquietuds, amb un destí marcat almenys en somnis i desitjos; com la casualitat els situa al lloc just en el moment adient.
La casualitat vol que es trobin i que siguin iguals: de pobles petits i families tradicionals, van a la gran ciutat volent quelcom que encara no saben ni tenen...
No triguen a reconèixe's
Com cadascú busca el seu camí i es construeix la seva personalitat a la metropolis.
Patti Smith treballant a llibreries i Mapplethorpe cercant una manera artística d'emular a l'Andy Warhol. Com ella l'estima i l'anima a crear...
Els lofts i els seus dies al Chelsea Hotel... La precarietat econòmica... La gent que van coneixent... El NY del rock i la poesia... Sam Sheppard... Jimmy Hendrix assegut a l'escala...
El descobrir les diferents sexualitats...
Les primeres exposicions del fotògraf, el viatge de Patti a Europa seguint els passos de Rimbaud...
O quan arriba el SIDA i la malaltia de Mapplethorpe...
Té alguna cosa aquest relat, potser el to; no sé, que el fa suau com els cels dels quadres de Hopper; fa que es llegeixi amb esperança i tristesa....
És molt més del què sembla.
Macu i sorprenent.
I va amb unes fotos en blanc i negre, quasi totes meravelloses.
Un llibre que fa ganes, no de llegir, sinó de devorar, perquè la vida i obra de la Patti Smith i del Mapplethorpe, així com la Nova York d'aquells anys és increïble.
ResponEliminaAh, i les fotos en blanc i negre, una passada!!
Sí Toni, molt bona pinta!
ResponEliminaMolt recomenable tant per seguidors de Patti Smith com per a aquells que no la coneguin. A mi també em va agradar moltíssim.
ResponEliminaJo, de jovenet, sí era seguidor de la Patti Smith (i del Mapplethorpe, per descomptat)). M'agradava molt. Fa molts anys que no l'escolte, però em fa il·lusió repassar tots aquells anys tan plens!
ResponEliminaPEOPLE HAVE THE POWER de la Patti Smith
ResponEliminaAquests dies no pararia d´escoltar PEOPLE HAVE THE POWER, en certa manera "els carrers seran sempre nostres".
Entenc que el Nobel Bob Dylan va ser representat per la gran PATTI SMITH a l´hora de recollir el premi.
Imma C.
Hola, com esteu?
ResponEliminaJo llegint Year of the Monkeu de la Patti Smith, traducció de Martí Sales.
Memòria d´uny de la seva vida, en primera persona.
Referències literàries com l´Alícia al país de les meravelles, el nostre estimat Bolaño i un no parar.
Ara he vist la Parri Smith cantant "Peole have the power" a NY animant la gent per anar a votat.
Patti Smith forever!
Imma
Sí Imma, també l'he llegit i l'he gaudit, i el vídeo cantant als carrers de NY, fantàstic! Si tens Instagram i no la segueixes, fes-ho, cada dia hi deixa un caremelet!,
EliminaJust acabo de penjar la ressenya de L'any del Mico, tan de bo escrivís la crònica d'aquest any...
*Caramelet
ResponElimina