Perejaume
Pagèsiques
Edicions 62, 2011
Tres vegades fullejat i deixat per més endavant.
Buscat en la fira del llibre i comprat fora d'ella.
Gairebé un mes en la tauleta de nit. I per fi llegit.
En el meu particular criteri de valoració té un 32 (32 post-it assenyalant frases, paràgrafs o capítols). Però té 555 pàgines numerades.
M'agradaria saber què opina del llibre Toni F.: Perejaume pinta i escriu, actua i reflexiona, fa poesia i uns quadres poderosos... Però sobretot, pregunta.
M'agradaria saber que pensa del llibre Isabel: és un llibre de finals del 2011 encara que parla de pedres molt antigues, d'arbres frondosos, de muntanyes de tota la vida... Però sobretot, parla de l'amor a la terra, del respecte a la naturalesa i a l'art.
M'agradaria, també, saber què diu elPac del llibre: en llegir-lo toques els arbres, les seves fulles, les seves branques, els veus créixer, notes com es pinten les muntanyes amb les llums del vesprejar, notes el vertigen de recrear la naturalesa... Però sobretot, s'estima tant la seva llengua que la fa créixer i engendrar noves paraules.
M'agradaria saber què explica Sícoris del llibre: fa parlar, en el mateix paràgraf, a poetes clàssics i joves, dóna veu a pintors i escriptors, reflexiona i es (ens) emociona amb la tradició i l'avantguarda creatives del país... Però sobretot, transmet vida.
M'agradaria veure com s'apanya Eduard F. per seleccionar un paràgraf i regalar-nos-lo: gairebé totes les pàgines s'ho mereixen...
M'agradaria saber que diria miu del llibre: Perejaume fa de tot i ho fa bé, molt bé, parla de posar la seva taula i la seva cadira en el bec d'una muntanya, parla del seu taller i de la seva obra com alguna cosa que li fa ser més ell mateix, que el construeix...
M'agradaria saber més català, per haver gaudit totes les pinzellades del llibre...
Quina entrada cavaliere....de les grans
ResponEliminano t'has deixat a ningú, ni tan sols els nostres antics boscos...
poesia d'estiu....vull dir que caurà...
gràcies icr
Cavaliere, encara no he tingut el gust de llegir-lo, però per l'entusiasme amb què el descrius, tard o d'hora m'hi posaré. De fet, a algun que altre poema sí que li he donat una ullada, i la veritat és que m'ha semblat poesia de gran sensibilitat i amb un llenguatge acuradíssim, d'aquella que t'has de llegir lentament i, amb el temps, anar rellegint.
ResponEliminaGràcies!
Ja saps que el llegiré. Ja ho he dit però.. l'he tingut en les meues mans un munt de vegades (només la portada, una passada, ja m'atreia), però com que jo no només coneixia del perejaume la seua faceta de pintor i, en obrir el llibre no veia dibuixos ni pintura, això em parava. Però ara, després d'aquesta entrada teua, ho tinc claríssim! Gràcies,icr.
ResponEliminaCava
ResponEliminaEn Perejaume és segurament un dels millors artistes d'aquest país. Per qualitat i per quantitat.
Te moltes peçes i molt bones, sempre amb la pintura, el paisatge, la poesia, Jacint Verdaguer, la natura, l'art i el què veiem de l'art...
http://www.soledadlorenzo.com/artistas_entrada/perejaume/expos.html
Molt personal i únic.
La seva poesia no la conec tant però tinc amics que se'n declaren fanàtics...
Quan es va publicar aquest llibre va coincidir amb una basta exposició seva a la Pedrera:
http://obrasocial.catalunyacaixa.com/osocial/idiomes/2/fitxers/cultura/pere_jaume/index.html
Gràcies per l'entrada Cava!
Prou de parlar a la terra.
ResponEliminaAh qui aconseguís parlar la terra,
qui -de la més fonda literatura
estant- sabés parlar la terra
i escoltar-s´hi ell mateix.
p. 69 PAGÈSIQUES, Perejaume
Imma C.
Vaig dir-li a l´arbre:
ResponEliminaNo sé pas com he de barrajar-me
amb braços meus i branques teves.
ELS ARBRES. PEREJAUME
Imma C.
Flautes encantadores de serps, flautes de bec,
ResponEliminabadoqueres per abastar sons a l´aire,
canyes per enasprar-hi tintes.
Perejaume.