"Al punt que havien arribat les coses ja no podia continuar amagant-ho a l'Adele.
Va decidir que l'hi diria a taula, cara a cara, així ella no tindria temps de fer-li preguntes massa concretes.
Però com era que s'escarrassava tant a no explicar-li el que li passava?. Probablement tenia més d'un motiu, i no tots els sabria definir prou bé. Que no la volgués amoïnar no era, certament, el principal, perquè sabia perfectament que la preocupació de l'Adele no arribaria, tirant llarg, ni a l'hora de berenar, ja que de seguida hauria de eixar lloc als seus compromisos socials i sobretot personals.
L'Adele era com un pardal d'aquells que, quan queden xops de cap a peus perquè mentre queia la tempesta s'estaven immòbils a la branca d'un arbre, s'espolsen amb un batre d'ales i ja tornen a estar tan eixuts com abans.
No, tal vegada el veritable motiu era que no volia aparèixer afeblit, o disminuït, als seus ulls....."
El vestit gris, no és una novel·la negra d'Andrea Camilleri. És un relat que parla d'amor i de mort. De sexe i engany. Una novel·la per damunt de tot humana.
El vestit gris
Andrea Camilleri
Traducció de Pau Vidal.
Edicions 62
juny 2011.
Títol original: Il tailleur grigio-2008.Mondadori
au doncs, a la saca (o butxaca),
ResponEliminagràcies, Isabel
No l'he llegit però en tinc bones referències, a les que ara s'hi suma també la teva, Isabel. Gràcies per la recomanació.
ResponElimina