La república del vino.- Mo Yan

Mo Yan
La república del vino
Traducció de Cora Tiedra
Kailas, 2010



Danys col·laterals (icr adverteix que  La república del vino  pot produir efectes adversos):
- algú pugues voler deixar de beure alcohol, fins i tot deixar de menjar
- algú pot patir nàusees
- algú pugues voler deixar de llegir Mo Yan, fins i tot deixar de llegir qualsevol altra cosa...

Per a persones amb valentia, temps i un cert caràcter aventurer.

El llibre comença com una novel·la policiaca, ja veurem que no és negra (encara que apareix una mina de carbó): abunden, i esglaien, quasi tots els altres colors. El roig, fonamentalment. També el verd del bambú i la selva. El groc del gengibre cru. El gris de l'acer. El blanc dels fanals de paper xinesos. L'or del luxe ostentós. El blau dels somnis. El morat de la ressaca. Un arc de Sant Martí.

Qui conega ja a Mo Yan (recordem que significa alguna cosa així com "calla't") sap que els seus llibres són durs. Que les seues històries no deixen lloc a sensibleries encara que no deixa de parlar de sentiments. Que els seus personatges, sent radicalment humans, tenen un punt de "extraterrestres" que no tenen res a veure amb l'espai, però tampoc amb la terra que trepitgem.
Qui conega ja a Mo Yan sap que no és còmode.

Amb  La república del vino dóna una altra volta de rosca, estreny una mica més la corda que et posa al coll, et deixa una mica menys d'aire per a respirar.

Comença amb una investigació de canibalisme. Es fica per mitjà un aprenent d'escriptor, "doctorant" en licors, que li envia relats al propi Mo Yan. En el segon capítol t'explica el final, en el quart et canvia l'estructura una mica. T'avisa que el 9 és el seu nombre màgic, però els relats són vuit i els capítols deu.

A tot açò que dic, s'ha d'afegir el que diu la contraportada, la nota de la traducció anglesa a l'inici, el poc que se sàpia de la Revolució Cultural xinesa, allò que anem coneguent de la Xina contemporània contaminada de capitalisme però amb el seu halo de tradicions mil·lenàries i molts anys de comunisme...
S'ha d'afegir també el poc que sapiem de la cuina xinesa (a part de l'arròs tres delícies i del "pato-pequín") i amanim-ho amb una Universitat dedicada completament a l'alcohol, amb licors de més de 120 graus (el vinet normal nostre té 12 graus, la cervesa i la sidra 3 o 4...).

Prepareu els vostres paladars per a sexe, violència, corrupció, dimonis, una miqueta de realisme màgic (res Disney, per descomptat, no hi ha graneres que ballen ni gens per l'estil).

La república del vino no es va publicar fàcilment. Tampoc es llig fàcilment. Però atrapa.
Abstenir-se abstemis.
O no.

(Després de preparar aquesta ressenya, vaig trobar aquesta altra:
http://chinaensutinta.blogspot.com.es/2011/03/la-republica-del-vino.html
Em segueix encantant com escriu aquest tio, però ja no em cau tan bé).