Félix Romeo
Noche de los enamorados
Mondadori, 2012
Una xicoteta novel·la. Un tema gran. Un tractament suau. Un tema aspre. Una escriptura perfecta. Un món prou mal fet.
La definición de "marca" del diccionario de la Academia: "Señal hecha en una persona, animal o cosa, para distinguirla de otra, o denotar calidad o pertenencia".Al llibre apareix molta gent. Quasi tots, sense nom. Pares, filles, veïnes, policies, advocats, periodistes...
Animal y pertenencia.
Sí, a veces me gusta subrayar las palabras.
Y en 1889, recordando su exilio, Santiago Dulong Serrano escribirá: "El cielo extranjero, por hermoso que sea, es la bóveda de una tumba".El temps del llibre és més d'un segle. La història del llibre, uns anyets.
Éste no es un libro sobre la justicia imposible que se administra sobre los muertos, sino un libro sobre las palabras. Palabras jurídicas. Palabras periodísticas. Palabras médicas. Palabras policiales. Testimonios orales. Palabras al viento, como el que azota ahora las ventanas de la habitación en la que escribo.Grans veritats. Res de solucions.
La segunda definición del verbo "fingir" en el Diccionario de la Academia es: "Dar existencia ideal a lo que realmente no la tiene".Una picada d'ullet a un llibre recomanat per la amiga Síc.
Lina me habla de un cuadro que muestra una escena de mucha violencia: Judith decapitando a Holofernes, de Artemisia Gentileschi, una pintora italiana del siglo XVII que fue violada.La mort i la maleïda vida.
María Isabel invierte la historia de Sherezade y pierde con las palabras. Invierte la historia de Judith y también pierde con la violencia.Ficció i autobiografia.
Un gran llibre.
Quan el Toni va parlar-nos de "Dibujos animados", ja em va interessar Félix Romeo. Ara, després de llegir el teu post, torno a confirmar aquest interès. M'han intrigat les teves impressions i les cites de la novel·la. He estat tafanejant per la xarxa per saber-ne una mica més, i em fa l'efecte que ha de ser, com a mínim, impactant. I trista, molt trista.
ResponEliminaA la cistela immediatament!!!!
No és trista, Síc., més bé és freda...
ResponEliminaOh!
ResponEliminaLa volia llegir!!! La tinc a la llista però abans crec que faré, per ordre, el "Discotheque"
http://www.anagrama-ed.es/titulo/CM_580
Que li tinc moltes ganes a totes dues!
Icr (em fas enveja, per haver-la llegit ja!!) i molt bona l'entrada!
Tens raó, Toni, ara han de caure els "Dibujos..." i la "Discotheque"...
ResponEliminanois... per on comencem?
ResponEliminaCom que només he llegit la tercera, no sabria dir-te...
ResponElimina