dijous, 6 de desembre de 2012

El quadern gris (1966). Josep Pla (Fragment)


Josep Pla
El quadern gris (1966)
editorial Destino
Nova edició a càrrec de Narcís Garolera.

Imatge: Josep Pla, pintat per Joan Martí Aragonés (1936-2009)








“ 6 de febrer de 1919.- La meva generació.

Nosaltres venim dels llibres. Nosaltres hem llegit i llegim els llibres. Creiem que hem viscut perquè hem llegit els llibres. Els llibres ens han donat l’esperança d’alguna cosa. Els llibres ens han suggerit l’esperança d’alguna cosa. Hem esperat anys i anys que alguna cosa es produiria. ¿Què s’ha produït? Absolutament res. Res. Això ens ha portat a suposar que els llibres diuen una cosa i que la vida en diu una altra de molt diferent. Els llibres ens diuen que el món, els homes, les dones, són fets d’una manera distinta. Els llibres ens diuen que existeix l’amor, la glòria, la bondat, la grandesa. La vida ens diu que no hi ha res. ¿De què parlen els poetes? ¿Quin sentit té el que diuen els poetes? ¿Per què parlen d’aquesta manera? ¿Qui els fa parlar així?
He nascut en un poble petit. Els horitzons de la meva vida han estat curtíssims. Aquestes circumstàncies m’han fet especialment sensible a la fulguració de la lletra impresa. Em posaren els llibres a la mà i vaig llegir-los. Quines belles coses es troben en els llibres! La vida es això i allò i el de més enllà –diuen els llibres-, però després resulta que ningú no es dóna per entès, que ningú no fa cap esforç per fer quedar bé les afirmacions dels llibres. Hom descobreix que el que diuen els llibres serveix per dissimular, per camuflar –és una paraula de moda- la vida mediocre i acomodatícia. No hi ha res del que diuen els llibres. Entre els homes hi ha escasses diferències: una mica més d’higiene, d’educació, un matís d’hipocresia. Els llibres contenen el que contenen no pas per enganyar-nos; simplement perquè els seus autors es pensaven que mai no ens els prendríem seriosament. Les èpoques sempre han estat iguals i el que s’anomena les grans èpoques només han existit en la imaginació dels que n’han escrit els llibres...”

10 comentaris:

  1. Genial. Quin sentit de la realitat!! I quina veritat... "... simplement perquè els seus autors es pensaven que mai no ens els prendríem seriosament".

    Gràcies Eduard!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Eva.

      Aquesta edició ha sortit fa molt poc. En Narcís Garolera ha esmenat les errates de les edicions anteriors així com les correccions abusives dels correctors. El resultat és l´edició canónica de "El quadern gris".

      Elimina
  2. Més de 90 anys després, el món segueix igual, però seguim llegint...
    Amic, jo tin l'edició barateta de la butxaca: creus que em pagarà la pena buscar l'edició del Garolera?

    ResponElimina
  3. Bona tarda icr,
    L´edició del Garolera costa 29 euros. Una mica cara, sens dubte.
    De totes formes es una meravella: lletra gran i clara, tapa dura, i potser el més important: serà l´edició definitiva des d´ara i fins sempre. Quan Pla utilitza alguna paraula no normativa (com per exemple "sobresalient") aquesta està en cursiva. Es, en definitiva, una edició única. Jo vaig fer un esforç al comprar-ho. Tinc una edició antiga de "El quadern gris" que va sortir en llibreries fa pocs anys, en la seva obra completa, on la tipografía es horrorosa, i on necessitava un microscopi per llegir-ho.

    Un altre tema: mots lectors estàn molt enfadats amb la editorial de "La Butxaca", la qual porta els darrers anys venent una edició plena d´errates i molt defectuosa, quan se sabia que en Narcís Garolera feia molts temps que estava pulint i netejant la nova edició.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Eduard,
    El primer argument, suficient,
    el segon, sobresalient.
    Faré jo també un esforç.

    ResponElimina
  5. Un fragment molt bonic i ben triat, Eduard!

    ResponElimina
  6. I malgrat tot, no hi ha més realitat que la que cadascú perceb, expressió literaria inclosa. El que fa el món habitable és coincidir mentalment o físicament amb algú, encara que sigui en una pàgina impresa.

    ResponElimina
  7. Agraeixo de cor els comentaris, positius, sobre la meva edició d'El quadern gris. El reconeixement dels lectors m'encoratgen a continuar treballant en la restauració de les obres dels grans escriptors catalans (Verdaguer, Sagarra, Pla...). Gràcies, doncs, a tots els blocaires que volen llegir la meva edició.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un honor per a mi, personalment, llegir la seva edició de "El quadern gris", senyor Garolera. Vostè ha fet una feina titànica i meravellosa. "El quadern gris" es una obra màgica, monumental.
      Li agraeixo tot el temps que ha dedicat a restaurar aquesta gran catedral de la nostra prosa.
      Una abraçada.

      Eduard Felip

      Elimina
    2. Equip de continuïtat4 de gener de 2013, 19:30

      En nom dels orfes, senyor Garolera, gràcies pel seu treball, i per venir per aquí, això no cal dir-ho, benvingut!

      Elimina