Michael Köhlmeier
Idil·li amb gos ofegant-se
Traducció de Joan Ferrarons
Il·lustració de Gaietà Mestieri
Editorial Raig Verd, 2012
Col·leció Llampec, 1
Podeu llegir-ne la sipnosis i les primeres planes aquí, a la web de l'Editorial, és una joieta que no arriba a les 100 pàgines, me la va recomanar amb entusiasme en Quim de la Cultural, i hi coincideixo totalment, és una petita història extraordinària, de fet és l'homenatge que l'escriptor fa a la seva filla morta en accident de muntanya, i ho fa d'una manera ben original, el que podria ser un llibre trist i de comiat, és un llibre curiós, amb tocs d'humor i on la tragèdia queda desdibuixada i focalitzada en altres situacions, en les que trobem molta molta neu, una selva increïble dins d'una caseta de postal, una muntanya, un gos molt amistós, nits d'insomni amb llet amb xocolata, una manera d'escriure deliciosa...
I explicaria més, però entre la Sinopsis i les primeres pàgines si explico més, la seva lectura ja no tindria massa gràcia...i s'ha de dir que el final val molt la pena.
Ha de ser molt difícil de trobar l'equilibri entre una tragèdia personal i el to distès amb tocs humorístics.
ResponEliminaGràcies per la recomanació, Anna (i per tot!)
Nooo en contes res més!, que amb això ja ens has fet venir les ganes de llegir-la.
ResponEliminaI com diu l'amiga Sícoris, mercès per tot!
Hola!
ResponEliminaDe la mateixa editorial Raig Verd recomano
A dalt tot està tranquil, Gerbrand Bakker
Relació d´un pare amb un fill bessó. Ambient rural i tranquil.
Premi Llibreter 2012
Bon Any!!
Imma C.
A mi em sembla que aquest llibre no té gens que veure ni amb la filla morta, ni amb la neu, ni amb la llet amb xocolata...
ResponEliminaTampoc amb com escriure ni sobre què...
Ni amb ser escriptor o editor...
Em sembla que té més relació amb viure, voler viure i aconseguir-ho.
Gràcies, Anna, per la recomanació.
Totalment d'acord! amb no ofegar-se, passi el què passi!!
Elimina