Julian Barnes
Angle ed.
2012
159 pàg.
Trad. d'Alexandre Gombau i Arnau
"Vivim un temps concret, que ens limita i ens defineix, i el temps figura que mesura la història, oi? Però si no podem entendre el temps, si no podem copsar els misteris del seu pas i progrés, quina possibilitat tenim amb la història (encara que només sigui la nostra petita porció personal i en gran part indocumentada)?"
(pàg. 68)
Tony Webster, ara ja jubilat i separat, recorda la seva joventut amb fruïció i certa melaconia.
És així com recorda els seus anys d'estudis (i com aquesta part de la història funciona com una novel·la d'iniciació), els seus amics i la seva primera nòvia...
I és el record d'aquesta relació i el seu mal final, el motor de la novel·la i el que desplaça el relat fins al present del narrador.
De lectura reposada, suau i subtilment escrita, fa que les últimes pàgines s'hagin de llegir amb atenció per copsar i no perdre's cap detall perquè en aquesta història de records tots els detalls, matisos i gestos son decisius i necessàris.
"... per a què carai serveix la nostàlgia?"
(pàg. 91)
Gràcies Toni, li'n tinc moltes ganes!
ResponEliminaLa nostàlgia no serveix per a res. És el sentiment al que ens aferrem quan ja no tenim res.
ResponEliminaEm vénen ganes de llegir-lo.
G
Jo sí el llegiré, Toni. El tenia pendent i vas tu i en fas una entrada.
ResponEliminaMolt bona, Toni.
ResponEliminaMemòria i responsabilitat, iniciació i capitulacions.
Gràcies, Toni.