dilluns, 17 de desembre del 2012

EL SENTIT D'UN FINAL. JULIAN BARNES

El sentit d'un final
Julian Barnes
Angle ed.
2012
159 pàg.
Trad. d'Alexandre Gombau i Arnau

"Vivim un temps concret, que ens limita i ens defineix, i el temps figura que mesura la història, oi? Però si no podem entendre el temps, si no podem copsar els misteris del seu pas i progrés, quina possibilitat tenim amb la història (encara que només sigui la nostra petita porció personal i en gran part indocumentada)?"
(pàg. 68)

Tony Webster, ara ja jubilat i separat, recorda la seva joventut amb fruïció i certa melaconia.
És així com recorda els seus anys d'estudis (i com aquesta part de la història funciona com una novel·la d'iniciació), els seus amics i la seva primera nòvia...
I és el record d'aquesta relació i el seu mal final, el motor de la novel·la i el que desplaça el relat fins al present del narrador.

De lectura reposada, suau i subtilment escrita, fa que les últimes pàgines s'hagin de llegir amb atenció per copsar i no perdre's cap detall perquè en aquesta història de records tots els detalls, matisos i gestos son decisius i necessàris.

"... per a què carai serveix la nostàlgia?"
(pàg. 91)

4 comentaris:

  1. Gràcies Toni, li'n tinc moltes ganes!

    ResponElimina
  2. La nostàlgia no serveix per a res. És el sentiment al que ens aferrem quan ja no tenim res.
    Em vénen ganes de llegir-lo.

    G

    ResponElimina
  3. Jo sí el llegiré, Toni. El tenia pendent i vas tu i en fas una entrada.

    ResponElimina
  4. Molt bona, Toni.
    Memòria i responsabilitat, iniciació i capitulacions.
    Gràcies, Toni.

    ResponElimina