dijous, 6 de juny del 2013

La experiencia dramática - Sergio Chejfec


Sergio Chejfec
La experiencia dramática
Editorial Candaya, 2013
171 pàgines




Confesso que no havia sentit mai parlar de Chejfec fins que vaig veure que presentava un llibre al meu poble i que l’endemà el presentava a Barcelona i després se n’anava a Cuenca i Madrid, i que havia vingut expressament per promocionar el seu llibre des de casa seva a  NY tot i que és argentí de mena.

A la presentació, en Sergio Chejfec, que mentre el presentava en Jordi Llavina  acotava el cap mirant a terra, va llegir-nos les primeres pàgines, amb aquell accent argentí que et bressola i et transporta allà on vulguin, i efectivament em va transportar a la ciutat per la que camina el protagonista del llibre en Félix, un home que concep la vida com un plànol del google maps, que es dedica a passejar i xerrar amb la Rose, fent quadrícules sobre la ciutat, sobre la seva vida. La Rose, suposaria les vistes generals, a ull d’ocell, la vida concebuda així a grans trets, parlant sovint del seu marit com d’una petita illa, en Félix, en canvi,  és el zoom, que focalitza en un punt concret, un punt que enfila i perfila les profunditats i complexitats de les relacions humanes.

En Félix és un estranger a la ciutat, dels que hi viu però sempre se’n sent foraster,  és d’aquelles persones que caminen mirant a terra (no vaig poder evitar donar-li la imatge d’en Chefjec, aquell mirar a terra quan parlaven d’ell a la presentació es convertí en el mirar a terra d’en Félix passejant per la gran ciutat, que bé podria ser la NY on viu l’autor).  La Rose és autòctona i el fet de passejar amb ella i parlar-hi a ell el fa sentir més lligat a la ciutat, de fet la Rose podria representar la ciutat, i les converses que tenen serien la relació que en Félix estableix amb la ciutat, d’un respecte tant delicat que sovint es deixa perdre coses per no trencar-lo, es deixa guiar per ella, per la Rose i per la ciutat, la Rose representa  el que no té, la pertinença al territori i la muller. El marit de la Rose esdevé el tercer personatge del llibre, però és un “outsider” social,  fora del mapa.

L’experiència dramàtica és, de fet, un treball que la Rose, actriu, ha de fer a classe de teatre, ha de representar una experiència dramàtica i ha de decidir quina i li demana parer a en Fèlix, posant de manifest la manera que tenen de concebre la vida, la ciutat, els plànols...

No és una novel·la d’estructura clàssica, és un deambular de pensaments, paraules i moviments sobre la complexitat de les relacions i la dificultat de la comunicació i  evidentment de l’amor, tot i que no d'una manera directa.

Continuaré caminant per l'univers Chejfec. 


8 comentaris:

  1. Quin embolic, Anna, de ratlles, terriroris i outsiders! Caurà, això no cal dir-ho!

    ResponElimina
  2. Gràcies per apropar-nos a l'univers Cheijfec. M'agrada aquesta metàfora de la ciutat-mapa vista des de diferents perspectives i que serveix per definir l'actitud vital dels personatges.

    ResponElimina
  3. Anna,
    interessat pel teu post i pels comentaris habituals d'en Vila-Matas sobre aquest autor, vaig trobar el llibre i hi estic dedicat. La veritat, sorprèn molt la manera d'escriure: "deambular de pensaments, paraules i moviments" com tu dius. Per altra banda, crec que comparteix amb en Vila-Matas aquesta idea d'alliberar-se de l'argument, d'escriure sense ser esclau de la trama.
    Moltes gràcies
    Rafa m.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Rafa, perquè en general al llibre no hi passa res més que el què passa pel cap del protagonista, vaja que no hi ha trama, segons l'Editorial Candaya "Beatriz Sarlo dijo que "Felix era la autobiografía intelectual de Sergio Chejfec", i hi afegeixen que per això mateix la sentimental.

      tinc ganes de llegir-lo més per saber si amb tots els llibres utilitza la manca de trama explícita o no.

      Us deixo l'enllaç a programa de tv amb entrevista a Chejfec, que encara no he vist, però que segur dóna una dimensió més personal de l'escriptor i per tant del personatge.

      http://tac12.xiptv.cat/l-ultima-troballa/capitol/sergio-chejfec

      Elimina
    2. Gràcies, Anna, per l'enllaç: un programa variadet i encomanador!

      Elimina
  4. Jo també continuaré caminant per l'univers Chejfec, Anna.
    Interessant la proposta de no ser esclau de la trama, el joc de mapes i zooms, el desenvolupament de trobades, monòlegs i passejos.
    Jo el recomanaria al Toni i a elPac. I m'agradaria sentir/llegir els seus comentaris.

    ResponElimina
  5. Doncs ja posarem en comú els nostres camins!!

    ResponElimina