divendres, 1 d’agost de 2014

EN LA PATAGONIA. Bruce Chatwin

En la Patagonia
Bruce Chatwin. Traducción Eduardo Galigorsky
Península ed.
2014



A la Patagònia
Còmplices ed.
2012
Traducció Ferran Ràfols Gesa



Aquest post està dedicat a en Toni, que aquest estiu se sent més orfe que tots els orfes.


Vaig anar un dia de juliol a Hostafrancs, de visita i amb curiositat per tot allò que va passar al juny. Vaig passejar per un barri ple de vida, de botigues, de gent amb poca roba que passava molta calor. Vaig entrar al mercat municipal: sempre són llocs curiosos de veure, amb tota la teca exposada. Al pis de dalt, han posat una botiga de una cadena cooperativa que ven llibres, joguines, pintures, llapis, bolígrafs, quaderns i tot això. M’agrada canviar de llibreria, posar-li les banyes al meu llibreter fidel i visitar d’altres, amb fons editorial desconegut. I allà em vaig trobar aquesta joia, reeditada en castellà per Península, com a part de la celebració dels seus 50 anys.

La novel·la va ser publicada el 1977, després que Chatwin ja fos conegut com a periodista, viatger, entrevistador, expert en art i arquitectura, Bon vivant i, com diuen en anglès, un socialite, una mena de personatge conegut. Amb aquest novel·la va afegir prestigi d’escriptor a la seva personalitat erudita i brillant, segons Rushdie. Totes les seves ressenyes expliquen que va començar treballant per Sotheby’s, va viatjar molt, va conèixer contemporanis (Herzog, Theroux), va entrevistar gent (Nadezhda Mandelstam, Malraux) i va escriure un grapat de llibres de viatges, encara que són llibres i punt. També i amb poca pudor, expliquen que va ser bisexual o homosexual, tot i casar-se amb una dona i encara que ella n’estigués al cas. També expliquen que va morir de Sida, a Niza, el 1989, jove però molt castigat.

Explica un viatge per la Patagonia, buscant els misteriosos orígens d’un tros de pell que un avantpassat viatger va deixar a casa del jove Chatwin, suposadament pertanyent a una mena de dinosaure. És l’excusa del viatge que li permet donar-hi un sentit. Va demanant per la cova on van trobar les restes, intentant conèixer gent que en sàpiga. Però només una excusa, perquè el que de debò explica Chatwin és la gent, la història, els costums, els contes, les llegendes de la gent diversa que ha viscut en aquest territori o que s’hi va instal·lar per fer-hi vida. Anglesos, alemanys, gal·lesos, espanyols, asturians. Indígenes nòmades que recorren el territori, exploradors que busquen regnes mítics, navegants que volen descobrir noves vies, naufragis i enfrontament, violència i pastures infinites per la ramaderia. Una pila de personatges i històries explicades en un llenguatge precís i de manera succinta. Un dels personatges, sens dubte, Charles Milward, capità de la marina mercant, que va instal·lar-se a Punta Arenas, com a vicecònsol britànic i després director de banc.

Com que tot viatge és un viatge interior, com que són temps de viatges, aquest llibre permet fer-ho sense sortir de casa; o també a la platja, a la muntanya, a la piscina, sota un arbre o allà on vulguis.
Gaudiu gaudiu.


4 comentaris:

  1. Rafa!,

    ?????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????

    ResponElimina
  2. Llegir el comentari de En la Patagonia m´ha fet pensar

    LA LIEBRE DE LA PATAGONIA. CLAUDE LANZMANN (Paris, 1925)

    Com unes memòries...Interessants, llarga vida per explicar...És el director e la pel.lícula SOHA, p.e


    12.822 kilómetros: De España a China en Bicicleta. Diego Ballesteros (1974, Barbastro)
    El mateix autor el va presentar a la llibreria La Muntanya de Llibres de Vic, va ser una presentació molt viscuda, emotiva. En vam escoltar el viatge físic, personal. En vam aprendre moltes coses.

    Bons LLIBRES!! Bons VIATGES!! Bon estiu!!

    Gràcies.

    Imma C.

    ResponElimina
  3. Una bona excusa per combinar viatges interiors i exteriors.
    Gràcies per la ressenya, Rafa; ja veig que la passejada per Hostafrancs va donar els seus fruits!

    ResponElimina