dimecres, 27 d’agost de 2014

El testament de Maria - Colm Tóibín


Colm Tóibín
EL TESTAMENT DE MARIA
Amsterdam, 2014  (Ara Llibres)
Traducció de Maria Rosich
117 pàgines


La capacitat de Colm Tóibín de parlar amb veu de dona em va quedar demostrada a Brooklyn, en aquesta ocasió no només ho fa amb veu de dona sinó de dona gran i mare.

Escrit en primera persona, són els pensaments circulars de Maria quan un parell d’homes que d’entrada no sabem qui són li fan recordar els darrers moments de la vida de Jesús; a través d’aquests records ens revelarà el seu patiment com a mare que no entén el comportament del seu fill ni la devoció que li mostren. Una mare que per salvar la seva pròpia vida no el pot acompanyar en el moment de la seva mort i que no para de somniar-lo fins que l’aconsegueixen convèncer que estava al seu costat. Una mare que continua venerant els déus que faci falta per tal de poder treure’s totes les angoixes que l’acompanyen. Una mare que se sent vigilada per tots i per tothom, pels que estaven en contra del seu fill i pels que hi estaven a favor. Una mare dolguda per la distància entre el seu fill i ella, que poc a poc va entenent el paper que desenvolupa, enfadada perquè és incapaç de protegir-lo i molt menys  d’entendre el sacrifici que suposa la seva mort.

He de dir-vos que la meva formació religiosa és nul·la per tant segur que hi ha força aspectes de  la novel·la que se m’hauran escapat, vull dir que qualsevol lector avesat als successos que s’hi expliquen gaudirà encara més.

Es llegeix en un sospir, i sempre és un plaer llegir la prosa de Colm Tóibín.

Enllaç amb l'editorial on podeu llegir les primeres planes 

5 comentaris:

  1. Sempre és interessant una visió nova sobre els mites bíblics, i més si la veu és la d'una dona madura i dolguda a qui l'únic protagonisme que li ha donat la tradició és el de ser verge i mare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I, parlant d'una visió nova sobre els mites bíblics, què diu l'amiga Sícoris de la novel·lació de la vida de Crist pel seu estimat Saramago? Un dels llibres que més em van impressionar: L'evangeli segons Jesucrist. Quina joia!

      Elimina
  2. Quina casualitat, Anna. Jo acabe de llegir un llibre molt paregut del Rafael Argullol: "Pasión del dios que quiso ser hombre". Publicat por Acantilado.

    Diuen els d'Acantilado, i hi estic totalment d'acord:
    "En este libro Rafael Argullol se aproxima a la muerte de Jesús de Nazaret. Su narración se alimenta por igual de los Evangelios y de las sucesivas representaciones sobre el tema que nos han legado los artistas. Cristo aparece como un héroe trágico, a la manera griega; una figura profundamente humana alrededor de la cual toda la existencia queda convulsionada. El amor, la amistad, el erotismo, la libertad o la traición son etapas de un itinerario que comporta un destino excepcional. Pasión del dios que quiso ser hombre es un texto emocionante que refleja la belleza de una historia turbadora y llena de fascinación."

    Una part molt interessant es diu "Confesión", i en ella l'autor ens explica com, sense ser creient, va escriure aquest llibre. També el final del llibre, amb imatges de pintures i escultures de la passió de Crist (llàstima que siguen tan petites).

    També es llegeix en un sospir (amb només 88 pàgines), i la prosa poètica de l'Argullol és encissadora.

    ResponElimina
  3. Doncs Argullol a la llista!!

    Gràcies elPac!

    ResponElimina
  4. Casualitat que hagi llegit BROOKLYN de C. Tóibín de viatge, esforç i superació personal de la protagonista Elis Lacey, entre Irlanda i E.U.A.
    Crec que la BÍBLIA sempre és una bona lectura, Antic i Nou Testament, deixant de banda les creeences o no. Pura literatura.

    Imma C.

    Imma C.

    ResponElimina