EL JILGUERO
Lumen, 2014
Traducció d'Aurora Echevarría
1143 pàgines
Guanyadora del premi Pulitzer 2014, se l'ha qualificat com un dels clàssics del segle XXI, i efectivament,
crec que des del punt de vista de l’estructura, dels personatges, la trama, la
intriga, el final… és una obra d’enginyeria literària, perfecta.
En Theo un noi de
13 anys és víctima d’un atemptat terrorista mentre ell i la seva mare visiten
un museu; la mare mor i ell, a més de rebre un anell d’un vell que també acabarà morint, s’emporta
el quadre conegut per La Cadernera de Fabritius. La novel·la, escrita en primera
persona narra les vicissituds del noi i del quadre.
Tracta grans
temes, el terrorisme i la conseqüent síndrome post-traumàtica, l’addicció a les drogues, el paper que juga l’art en la vida de
determinades persones o com actuen les obres d’art com a fils conductors entre
els seus admiradors, a través de l’espai o del temps. Segurament els fragments
que més m’han agradat són aquests, petites pinzellades sobretot del quadre de
Fabritius.
L’autora explora i
explota les parts més fosques del protagonista i d’algunes persones que té al
seu entorn, i les parts més lluminoses d’altres personatges. L’amistat, l’amor, la por, la soledat, la ràbia, la
tristesa extrema són algunes de les emocions i sentiments que van omplint el
gran nombre de pàgines.
Nova York (sobretot), Las
Vegas i Amsterdam (en menor mesura) s’acaben convertint també en protagonistes
de la novel·la, a més a més del propi quadre.
L’única pega, diria,
és la seva extensió, hi ha alguns
trossos que se m’han fet especialment feixucs i fins i tot tediosos. Però una vegada superats, tens
necessitat de saber fins on pot arribar a caure el noi i que se’n farà del
quadre.
Si comparéssim la novel·la amb un quadre, diria que l'autora domina perfectament la teoria del color, està especialitzada en clarobscurs i sap fer servir el pinzell per donar volum quan convé. En Theo és la cadernera, la cadena i a on està lligat és la trama de la novel·la que no desvetllaré....
Diuen que aquesta dona escriu un llibre cada deu-onze anys: el fruit ha de merèixer la pena.
ResponEliminaPer a mi té l'inconvenient de ser gairebé un best-seller (em resulta suficient amb que m'ho expliquin). Gràcies, Anna.
M'espanta una mica això dels trossos feixucs i tediosos (1143 pàgines!!). En tot cas, una novel·la que demana temps i bona disposició. Moltes gràcies per la ressenya, Anna!
ResponEliminaDoncs jo des de que va sortir que en tinc ganes...
ResponEliminaMe l'apunto per la reetreé!!!
Gràcies Anna!