divendres, 22 d’agost de 2014

Ànima - Wajdi Mouawad



Wajdi Mouawad
ÀNIMA
Edicions del Periscopi, 2014
Traducció d'Anna Casassas Figueras
Premi Llibreter 2014



Diverses persones te'l recomanen i et negues reiteradament a llegir-lo perquè intueixes la duresa del què s’hi explica i consideres que potser no és el millor moment per afrontar-lo, tot i que saps que hi ha alguna cosa que t’hi empeny perquè de fet l’has tingut a les mans diverses vegades i et vas repetint que ja te’l llegiràs més endavant, i just en aquesta fase te’l tornen a recomanar i llavors ja no t’hi pots resistir. I te’l llegeixes, i se’t va encongint el cor, i continues llegint fins que se t’encongeix l’ànima i et vessen llàgrimes en el moments tendres i continues llegint sense poder aturar-te fins que l’acabes, conscient que has llegit una gran obra, conscient que és un d’aquells llibres que se’t queden dins, que t’ha fet un tall profund que acabarà deixant una cicatriu al teu bagatge lector.

És una novel·la brutal, en tots els sentits del terme, narrada en primera persona per infinitat d’animals, testimonis del periple d’en Wahhch Debch buscant l’assassí que s’ha acarnissat amb la seva dona. La imatge del cos destrossat li obre la capseta d’uns records que tenia molt endins i que el torturaran tant com la mort de la Léonie.

L’assassí és un indi Mohawk, per tant en Wahhch entrarà en contacte amb aquesta cultura i li servirà per fer aflorar els seus records, comprovant que de reserves (com les dels indis americans) i les conseqüències que se’n deriven, malauradament n’hi ha arreu del món.

La cultura Mohawk és animista, tots els éssers viu tenen ànima, i aquesta ànima és la que permet a cada animal explicar, des del seu punt de vista, la història d’en Wahhch per descobrir l’assassí i per quedar en pau amb els seus propis dimonis. Tot i que el concepte ànima, en el llibre va molt més enllà, però l’hauríeu de llegir....

Hi ha fragments que són pura poesia, d’altres d’una brutalitat extrema, alguns d’una tendresa també extrema, d’altres senzillament angoixants, alliberadors, que provoquen ràbia, por, una gran tristesa i dolor molt de dolor.


Llegiu-lo.


“LARUS ARGENTATUS

S’ha assegut al marge. El riu exhalava les seves aromes marines en el vent del desgel. He vist passar peixos liles. No m’he capbussat per pescar-ne cap amb el bec. M’he posat a la superfície de l’aigua per contemplar-li la cara. És una cara com el cel dels finals d’hivern. Tot hi és impetuositat inquietud i contradicció. Els primers dies de primavera estan carregats de miracles, però així que el sol es desfà, tot torna a ser desesperadament gris. S’ha aixecat i s’ha allunyat coixejant.”


Enllaç amb l'editorial

14 comentaris:

  1. Són maques aquestes portades, no trobeu?

    ResponElimina
  2. Bon llibre, bona traducció, premi Llibreter, bones crítiques de lectors i crítics.

    Vaig veure l´obra de teatre INCENDIS del mateix autor, dirigida de manera excel.lent per la cia. Perla 29 de l´Oriol Broggi, fa temps i encara no em veig amb humor per començar ÀNIMA. S´entèn per la duresa dels fets.


    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "FELIS SILVESTRIS CATUS CARTHUSIANORUM

      Havien jugat tant a morir l´un en braços de l´altre, que en trobar-la ensangonada al mig de la sala es va posar a riure, convençut que veia un muntatge, un quadre grandiós, per sorprendre´l, aquesta vegada, per fer-lo caure d´esquena,deixar-lo de pedra, fer-li perdre el cap, ensarronar-lo."

      Inici d´ÀNIMA, W.Mouawad

      Imma C.

      Elimina
    2. Novel.la de fets greus. Aproximació al mal. Impressionant.

      Cada animal ens explica i és present en el lloc que passen els fets, ben trobat aquest recurs.

      El nom dels capítols en llatí, que inclouen l'animal, ed del Periscopi en fa la llista al final del llibre.

      Imma C.

      Elimina
    3. SOEURS ( Germanes) Teatre al GREC a la Sala Fabià Puigserver

      Text i direcció de WAJDI MOUAWAD

      Una altra excel.lent obra de teatre d'aquest autor canadenc. Quina sort els que l'hem pogut veure tant pel text com la interpretació (Annick Bergeron).

      "La llengua materna, la profunda identitat que ens otorga i la humiliació que suposa no poder-la parlar lliurement són alguns dels temes centrals del nou muntatge de Mouawad".

      Imma C.

      Elimina
  3. Després de llegir Ànima ja no sóc la mateixa persona. Potser és normal ja que cada dia passa alguna cosa que imposa canvis en la personalitat, però Ànima ho fa de manera molt especial. He quedat totalment colpida per aquesta "obrassa" . Havia de dir alguna cosa, però què? Ella ho fa millor que jo:

    http://alombradelcrim.blogspot.com.es/2014/09/anima-de-wajdi-mouawad.html

    ResponElimina
  4. També m'ha agradat molt aquesta novel·la, encara que he patit molt per l'anglés que hi apareix. Al principi buscava la traducció exacta en un traductor (però, clar, no tenia sempre l'ordinador a l'abast); després em guiava pel context, conscient de que perdia matisos; algunes voltes tenia algú al costat que m'ajudava... però sempre suposava una interrupció en la lectura. Els que no sabem anglés en aquesta època ho tenim difícil. I, davant una obra com aquesta, és una llàstima no poder gaudir-la sense entrebancs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. oh my friend!!!! haver cridat (whatsappp o com fos), et feia la traducció al moment!!

      Sí, és un petit handicap del llibre, podrien posar la traducció al darrere de tot, com un annex...

      Elimina
    2. vaig oblidar esmentar-ho a la ressenya...em sap greu

      Elimina
    3. No problem, my friend. But I had to say to consider publishing illiterate like me. Thanks for your offer.

      Elimina
  5. "Els humans estan sols. Malgrat la pluja, malgrat els animals, malgrat els rius i els arbres i el cel i malgrat el foc. Els humans es queden a fora. Han rebut la pura verticalitat en present, i tanmateix van, tota la vida, encorbats sota un pes invisible. Alguna cosa els esclafa. Plou: es posen a córrer. Esperen els déus i tanmateix no veuen els ulls dels animals que els miren. No senten el nostre silencia que els escolta. Tancats en la seva raó, la majoria no superaran mai la desraó, si no és al preu d’una il·luminació que els deixarà embogits i exsangües. El que tenen a les mans els absorbeix i, quan no hi tenen res, se les posen a la cara i ploren. Són així." (Pàgina 115)
    Un llibre gran. Potent. Brutal. És cert, Anna, cal llegir-lo.

    ResponElimina