dimecres, 17 de febrer del 2016

Instrumental | James Rhodes


Instrumental. Memorias de música, medicina y locura
James Rhodes
Traducció de l'anglès al castellà d'Ismael Attrache
Blakiebooks S.L.U.




Brutal, aquesta autobiografia! James Rhodes és en la'actualitat un famós contertista de piano (gens ortodox), ha enregistrat cinc àlbums, divulgador de música clàssica en tv... Ell diu que la música li ha salvat la vida, "i no és una metàfora: és la pura realitat", afirma.

I mira que ho tenia difícil: va patir abusos sexuals a partir dels 5 anys (ell no vol aquesta paraula, diu violació, pura i dura) per part d'un professor i d'altra gent adulta a la qual s'entregava, assetjament/abús escolar, tot tipus de transtorns físics i mentals, ha estat addicte a l'alcohol i a d'altres drogues, al sexe, a les autolesions amb fulletes d'afaitar, ha protagonitzat uns quants intents de suïcidi, va estar internat a la força en un hospital psiquiàtric (i a d'altres, voluntàriament), ha recaigut moltes vegades, es va arruïnar, va enfonsar el seu matrimoni, va perdre la custòdia del seu fill, que segons ell és l'únic que el podia salvar... En voleu més?

Quan ja tenia enllestit aquest llibre, la seua exesposa va fer que es prohibira la seua publicació: tenia por que fóra perjudicial psicològicament per al fill dels dos. El cas, fins i tot, va arribar al Tribunal Suprem. "Allà es referien a aquest material com a tòxic, i jo em sentia culpable, com si hagués fet alguna cosa malament. No només patia la vergonya per haver estat violat, sinó també per veure com un grup de jutges no et permetien explicar-ho ", diu Rhodes. Al final l'ha pogut publicar, i ací el tenim ambtota la seua cruesa.

Amb un llenguatge molt planer ("La música clàssica me la posa dura"), ens conta tot allò que ha patit (la veritat és que, de vegades, ho explica d'una manera molt discreta), però també com ha aconseguit anar pujant del pou on estava enfonsat. També ens parla de música i, al començament de cada capítol, ret un homenatge als compositors que idolatra.

Unes memòries esquinçadores, punyents, dures, però necessàries. Els psiquiatres aconsellen contar aquest tipus de coses, i Rhodes, per a salvar-se i com a exemple per a aquells que ho necessiten, ho fa en aquest llibre. Li hem de donar les gràcies per això!

2 comentaris:

  1. Pac, hola

    Potser al final el posaré a la llista! M'havia proposat no llegir-lo però tothom tothom m'està dient que mola molt... Que és molt dur i que està molt bé... O sigui que al final, igual cau...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són coses que s'han de saber: Com pot una persona que ha estat violada quan era un xiquet, damunt, sentir-se'n culpable! I fins on pot això arribar a condicionar la resta de la seua vida, fins a caure tan fondo...
      No vaig posar-ho a l'entrada, però que no us enganye la portada tan horrorosa. Llevat d'això, està ben editat.

      Elimina