dimecres, 13 octubre de 2010

Perder teorías. Enrique Vila-Matas: O aquest llibret vermell entès com el Llibre Vermell de l'autor...

Perder Teorías
Enrique Vila-Matas.
Seix Barral.
64 pàgines.





"Porque no nos engañemos: escribimos siempre después de otros."
(pag. 32)






En aquest llibre petit i vermell, d'exquisit disseny, Vila-Matas presenta les característiques per la (seva) narrativa present, entesa com ideologia i una certa manera de viure.
"Encontré cinco rasgos esenciales, irrenunciables:

La "intetextualidad" (escrita así, entrecomillada).
Las conexiones con la alta poesía.
La escritura vista como un reloj que avanza.
La victoria del estilo sobre la trama.
La conciencia de un paisaje moral ruinoso."
(pag. 28)

El llibre és un petit assaig disfressat de relat en què l'autor viatge a Lió per un congrés, ningú de l'organització el va a rebre, ell se'n -mitjançant un taxista borde- va sol a l'hotel i allà desplega una teoria "los rasgos principales que debería tener sin falta la novela del futuro, o mejor dicho, que debería poseer mi futura novela" (pag. 28). O sigui que el podríem considerar una extensió meta de "Dublinesca", com si en un capítol se n'hagués anat de costat i li hagués sortit aquest "relat"; o vist al revés aquest "relat" podria ser la llavor d'on en resultaria el "Dublinesca"...

És curt però deliciós per llegir-lo en una tarda de pluja. Lentament.
Alta literatura (un manifest) de petites dimensions.
Que ens serveix per entendre a VM i tota la seva obra anterior...
(En aquesta constant que té VM d'entrar i sortir constantment de la vida i la obra d'altres autors per barrejar-ho amb la seva...)

Obra mestra!!
(O sigui, haguéssim estat súpercontents si li haguessin donat el Nobel© a en VM -suposo que jo fins i tot hauria sortit al carrer per participar en manifestacions d'alegria col·lectiva i hauriem brindat amb cava i tal...- que té una llarga obra personal, coherent i compacta...; però li dónen a VLL que sí, que és bò, que també té una llarga obra personal i de qualitat però que a mi ni fu ni fa...)

6 comentaris:

  1. Tinc moltes ganes de llegir-lo.
    Toni, estic totalment d'acord amb el teu comentari del "Nobel".

    ResponElimina
  2. M'encanta veure la passió per un llibre o un autor que de quan en quan apareix en aquest bloc! (Tant a favor com en contra, clar).
    Gràcies, Toni.

    ResponElimina
  3. Enrique Vila Matas:PREMIO NOBEL,YA!!!

    Gil Garea.

    ResponElimina
  4. Orfes i especialment en Toni F. ,aconsello consulteu el bloc de l' Enrique Vila-Matas, apartat: obra, libro: Perder teorías. Hi trobareu una sorpresa.

    ResponElimina
  5. Sóc Vim. Fa mil anys que no escric res aquí i veig que encara existiu! Estava tafanejan a Vila Matas i ell m'ha portat fins aquí. M'agrada com escriu però l'ùltim, Aire de Dylan, no gaire; Dublinesca, sí. El premi Nobel no sempre és garantia de exel.lència, però potser sí que a ell li agradaria. Jo amb Nobel o sense el seguiré llegint.
    Espero no tardar tant a tornar... A reveure!

    ResponElimina
  6. Quant de temps, Vim, per aquí seguim
    torna aviat, sispli, ja saps que això també és ca teva!

    ResponElimina