SNUFF. Chuck Palahniuk

Snuff.

Chuck Palahniuk.

Mondadori Ed.

Traduït per Javier Calvo.

199 pàgines.

Ejem... l'argument és (molt políticament incorrecte) (no sabria dir si és una novel·la feminista o masclista...):

Una veterana actriu porno vol acabar la seva carrera amb una pel·lícula on es fa 600 homes, un darrera l'altre...

El relat està dividit en capítols i va alternant en primera persona la visió de l'home 72 (que és un noi jove i verge que segons va passant la novel·la sembla que podria ser el fill de l'actriu...), l'home 137 (que segons va passant la novel·la sembla que és un actor X homosexual...), l'home 600 (que és molt cabron, va ser el que va introduir de jove l'actriu en el món del cine X i podria ser que fos el pare del noi 72...) i la Sheila que és la ajudant de producció de l'actriu en aquesta pel·lícula i que va donant pas als homes a l'habitació on filmen...

Té un ritme bastant trepidant, frases curtes, molt divertit, desquiciat i delirant...

Com que va canviant de narrador permet al mateix temps veure els personatges des de diferents punts de vista...

I veure des de la rebotiga una filmació X...

Chuck Palahniuk va passar a l'història per ser l'autor de "El club de la lucha" (que en van fer una pel·lícula bastant bona basada en la novel·la) i que també és un relat delirant i molt trash de la fi del segle passat i on renovava la narrativa dels antiherois protagonistes...

"El club de la lucha" és una mica, salvant les distàncies, com el "Crash" d'en Ballard però aplicat al dolor i al consumisme...

Palahniuk sempre ha destacat per uns arguments bastant divertits i agosarats i per una escriptura molt contemporànea treta dels tallers d'escriptura de les univeristats americanes...

És la típica novel·la que li regalaria per exemple a un amic que ha tingut un accident i s'ha de quedar a l'hospital amb una cama enguixada tot un cap de setmana sense moure's i sense poder anar de marxes però que mai li regalaria a la meva mare, per exemple...

Web (bastant xorra) oficial de l'autor, aquí.