M'encanta aquest poema. La versió del Serrat està molt be (Serrat sempre és Serrat), però heu sentit la de Víctor Jara? L'hauré escoltat centenars de vegades, i sempre m'emociona; potser influeix el tràgic final que tant Víctor com Miguel Hernàndez van patir.
Gràcies, il cavaliere!!
ResponEliminaM'encanta aquest poema.
ResponEliminaLa versió del Serrat està molt be (Serrat sempre és Serrat), però heu sentit la de Víctor Jara? L'hauré escoltat centenars de vegades, i sempre m'emociona; potser influeix el tràgic final que tant Víctor com Miguel Hernàndez van patir.
À mi també m'encanta, però era per allò de fer pais...
ResponEliminaCavaliere, et mereixes un monument...
ResponElimina